Quan era jove, rebia consells de
tothom. Pare, mare, tiets, professors, tots, tots, em donaven consells. Jo,
obedient, els acceptava. Molts eren recomanacions per viure el millor possible.
Anys després, ja amb certa
experiència de la vida, vaig començar a donar-ne als fills, als companys més
joves i a la gent jove que voltava el meu entorn.
Ara ja vell, quan he acumulat tantes
coses a la meva memòria. Ara quan estic immers i ple de sapiència
aconselladora, ara en contesten: Això és cosa antiga, està molt retardat.
Aleshores, què puc pensar? Que he
perdut el temps tots aquests anys i els meus consells són tan vells com jo.
Tempus
fugit! Tot canvia a la vida.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada