EL PERFUM

Aquest matí en sortir de casa, damunt la catifa, he trobat un objecte inesperat. Inesperat per diferents motius. El primer, no esperava cap regal. Segon, he mirat a dreta i esquerra i no hi havia ningú al carrer.

Bé, convençuda que no podia ser per ningú més, per què visc en una casa unifamiliar de baix “standing”. Per que negar-ho, sóc bastant somnia-truites, vull dir que d’unifamiliar com s’entén ara, res de res, una planta baixa vella i xacrosa. Però d’il·lusió també es viu.

He mirat l’ampolla i finalment curiosa he tret el tap. Aleshores ha començat el meu infortuni. Com portada per un somni m’he trobat en un harem. Anava ben vestida amb tuls transparents. Joies en tots dos canells, fins i tot el braços. Tot de collars de mil pedres precioses em rodejaven el coll. Mai a la meva vida d’humil mestressa de casa havia imaginat lluir tantes joies. Un suau olor a llessamí omplia amb notes embriagadores l’aire. Ben bé, com el perfum del flascó. Veia altres dones en diferents i luxosos apartaments. Criatures que es banyaven en un llac artificial. Esclaus, suposo que esclaus, que em recordaven a mi mateixa com esclava de casa, que amb grans banús orejaven l’aire.

Flors d’aromes encisadors, aigua, flors i plantes, igual o millor que l’Edèn. Em aquestes se m’apropa un gros senyor que se’m presenta com l’eunuc principal del rajà. Em sento volar com en un somni. Mai he viscut un moment tan idíl·lic. Jo una simple i vulgar dona cridada per un rajà. Per què? Que li podia jo oferir.

L’eunuc m’agafa amb suma delicadesa del braç i amb gran cerimònia m’escolta fins a la cambra reial. S’obrí la porta. El rajà m’esperava enmig d’un llit immens cobert de pètals de rosa. Vaig mirar-lo a la cara.

De seguida vaig cridar esparverada:

¾     No!!! El meu home. No!!!

Miquel Pujol Mur