El Pipo és la seu llit dormint per
descansar del seu jugar diari. El Pipo té cinc anys i encara que és petit és un
nano entremaliat a més no poder.
Abans d’anar a dormir ha estat veien
unes pel·lícules per la televisió. Els pares no volen que vegi aquestes
pel·lícules de por. Però avui els pares han anat a una festa de l’empresa on
treballa el pare. Un rotllo, però una obligació ineludible al mateix temps.
Han cridat a la veïna, una noieta
jove, per què vetlli del seu fill. Mes quan els pares han marxat ha fet acta de
presència el xicot de la mossa.
Entre petó i petó, al noi, la
cullera del sopar entrava a la boca del nen. El pitet ha quedat tot brut de
sopa ja que la noia no estava, ben bé, pel que feia.
Després han posat el televisor.
Feien una pel·lícula en blanc i negre
del Dràcula. De l’home vampir i els altres seus acompanyants. El Pipo
amb els ulls esbatanats ha quedat encisat de les revolades, carreres i demés afers
dels personatges de por. Mentrestant la parelleta veient-lo tan absort asseguts
al sofà han aprofitats per qüestions més plaents.
Però tot té el seu fi. S’ha acabat
les pel·lícules de por i de cop i volta sense adonar-se han tocat les dotze. A
corre cuita la noia ha posat a dormir el Pipo. Una estona abans s’havia anat el
seu xicot. Cap a les dues han vingut els pares i la mainadera també s’ha
marxat.
Sigui el soroll de la porta, la llum
del passadís a l’entrar la mare a veure si el nen estava ben acotxat ha trencat
el fil de son. Aleshores ha despertat hi ha mirat per la finestra. La lluna
plena lluïa resplendent en el firmament. Ha passat un ocell que ha contrastat
en negre damunt la lluna. El crit ha estat esgarrifós i els plors han fet
tremolar la casa:
¾
No!
No! A mi no!
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada