"Les papallones ens fan
recordar que en la vida tot es transforma"
Aquesta frase que parla de les
papallones en serveix per emmarcar la història de la meva existència. Sempre
des de petita m’han agradat les papallones, sobretot perseguir-les pels camps i
prats del meu país natal. Amb la meva àvia les guardàvem en petites gàbies
transparents i observaven com ràpidament es morien. Em deia l’àvia que la seva
vida és curta, però els seus múltiples colors alegren les nostres mirades.
Aleshores, les més boniques, les guardàvem dins d’unes làmines per a papallones.
Però ja no era el mateix, malgrat conservessin els colors, la manca de vida
feia que només semblessin guardades en un taüt formós. Sempre, damunt el paper,
hi quedava un polsim de colors esvaïts.
Poc temps van durar les meves
estades amb l’àvia. La meva mare va opinar que una noia tan bonica com jo, no
podia quedar-se en un poble perdut de les muntanyes. Va portar-me a viure amb
ella i el seu “novio”, a la capital. Aquí, la meva vida va iniciar la seva primera
gran transformació.
De veritat, he de reconèixer que a
la meva edat jo era una noieta molt bonica i desenvolupada físicament. Al
mateix temps delicada com una flor, però amb cara d’entremaliada. La mare va
opinar, amb la aquiescència interessada de la seva parella, que m’havia de
introduir en el món de la publicitat. Vam començar a visitar fotògrafs per
fer-me un àlbum de presentació per a
càsting. Vam pujar i baixar escales, fer antesales, mil cansades proves i, finalment
vaig fer tota una sèrie d’anuncis publicitaris.
Una vegada ja més gran, (devia tenir
uns, no arribava als quinze anys) la mare va acompanyar-me fins la porta d’un
despatx i va dir-me. Per aconseguir la fama, (n’havien parlat moltes vegades de
l’èxit) s’han de fer alguns petits sacrificis, no del tot morals, ni legals.
Com que ja ets gran suposo que sabràs comportar-te i fer el que et diguin.
Va obrir la porta i donant-me una
lleugera empenta, va fer-me entrar i va tancar. Dins de la sala havia un home i
una dona que amb diverses excuses van anar despullant-me fins a deixar-me ben
nua. Aleshores, els dos, van mostrar-me totes les possibles posicions de
practicar sexe en trio. Aquesta va ser la meva primera gran experiència sexual.
No l’única, després van seguir-ne moltes més i més complicades. Però aquella,
la primera, va ser com arrancar la crisàlide del seu innocent son i encara amb
les ales trèmules, llançar-la al món.
Al sortir avergonyida pel que
m’havia succeït vaig voler comentar-lo amb la mare. Em va respondre que a la
vida, com a les autopistes, sempre s’ha de pagar un peatge. Vaig recordar-me de
l’àvia i les papallones. Sí, és veritat, la crua realitat d’aquest món ens
transforma.
Donant voltes i voltes, visitant
despatxos i luxoses habitacions d’hotel, vaig aconseguir els primers papers en
el món del cinema. La meva experiència sexual em va fer dura, ja era sàvia al
màxim, del món carnal. Havia après a aconseguir el màxim plaer meu i del
“partenaire” ocasional. Ja farta de la mare, i les seves recomanacions me’n vaig
desempallegar. Amb el temps vaig saber que vivia sola, va perdre el “novio” al
no poder remenar cap dels meus diners. Per guanyar-se la vida reomplia els
prestatges en un supermercat.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada