CONSIDERACIONS

Pensem que la vida és avorrida? A més és provat que l’entorn condiciona l’estat de les persones. Aleshores hi ha molta gent que viu en el petit reducte de la seva pròpia i minsa personalitat, empobrint-la al no comunicar-se amb ningú. Tampoc en veure i assimilar personalment les noves informacions. Som per casualitat com l’estruç que amaga el cap a terra quan es creu perseguit? Podríem tal vegada fer alguna cosa, malgrat sigui un ximplesa, per variar la forma de mirar aquest formós món que ens envolta.

Abans he parlat de l’estruç però temo que no es l’exemple més real. La majoria de la gent té actualment un nou reducte per amagar la seva personalitat o per enganyar als altres. Els mitjans socials de comunicació.

Molt greu és una televisió partidista que salvaguarda l’opinió dels seus, amagant la realitat dels fets. Prova: navegueu per les diferents emissores i veureu moltes realitats diferents. La veritat només és una, no varies, segons convingui.

Els mitjans de comunicació són molt interessants, però més paor em produeixen els medis socials: Aquests que no saps amb certesa amb qui enraones perquè només veus les paraules, i les paraules tenen moltes interpretacions.

Crec que són la forma d’engany més fefaent en la que cauen molts joves. Des del meu punt de visió aquest jovent es deixa enredar per manca de formació i cultura. Cultura personal, no de dades ni xifres. Tal vegada han viscut en un món en més poder adquisitiu, més fàcil i encara són en edat jove. Desitjo enganyar-me.

Tampoc entenc les declaracions de les persones que haurien de ser el mirall on fixar-se tothom i que ràpidament escriuen coses que més valdria callar. Hem canviat informació, per xafardeig i altres pràctiques no menys desdenyables i provocadores. Per exemple: tafaneria.

Solució: No tinc cap poder per canviar-ho, com no sigui imaginativament pintar aquest món blau en què vivim de color de rosa.

Miquel Pujol Mur