ELS DOS GERMANS I EL PRIMER AMOR

TALLER D’ESCRIPTURA RÀPIDA

Avui he trobat un paper a la bústia. Un simple paper perfumat amb una  taca blava. El perfum m’ha recordat a la Maria i la taca, els meus ulls potser són enganyats per l’efluvi de l’aroma, els seus llavis vermells.

L’he ensenyat a la meva germana gran que quan ha escoltat la meva versió enamorada no ha pogut per menys que donar-me un calbot.

¾     És en les notes del col·legi has de pensar i en estudiar més. Els pares els tens molt enfadats. Mare meva, que un nen de nou anys pensi en aquestes coses. No veus, a més, que la taca és blava.

¾     Això passa per què tu Neus no lligues amb ningú . Prou que et veia ximpleta rere el Narcís.

¾     El Narcís dius? Tu vas mig begut. No t’adonés que aquell nano és un xitxarel·lo.

¾     Sí! Sí! Per què ara surt amb l’Àngels, la teva amiga. Jo ja et veia a la cantonada esperant quan sortís per ensopegar-t’hi per casualitat, eh! I són blaus la taca dels llavis és perquè l’espectre marcat en cert paper produeix una inversió. M’ho va explicar el professor de química.

¾     Ja veig que aprens el que t’interessa. Això de la mossa, res de res.

¾     Sap que germaneta, tu no veus un pam més lluny del teu nas. T’has fixat amb el germà de la Maria. És un xicot força eixerit. Si vols te’l presento i així podrem sortir junts.

¾     Que aviat comencés. Bé, me’l presentes i em parlem.

Miquel Pujol Mur