EL PERFUM D’UNA VIDA

L’avi Mateu mira al seu besnet que juga amb la consola assegut al seu costat. L’home sap que aquest, potser és el darrer moment que té per a parlar-li. La malaltia ha seguit el seu camí i s’adona que les portes del més enllà són molt properes. Passats els noranta anys pensa que la cursa de la seva vida està arribant a la fi. Malgrat tenir els ulls mig tancats, escolta amb atenció les converses dels metges amb els seus fills. Els cops de cap de tots ells, li fan entendre que les seves esperances de vida minven per moments.

¾     Oriol, escolta’m, això s’acaba com tot a la vida dels humans. Ja ho sé que sentiràs la meva absència però no vull que ploris massa. L’avi ha esta molt feliç mentre la vida i la salut l’han respectat. T’he conegut a tu i a la teva germana i als teus cosins. Tots els meus fills, nets i besnets em feu sentir orgullós de la tasca feta.

¾     Avi, que se’m escapen els dolents!

¾     Mira Oriol, com tots, com tu també, he estat un xaval que corria pels carrers. També m’he pelat els genolls al caure de la bicicleta. La meva infància ha estat com molts dels nanos de la meva època. Llegia tebeos d’aventures. Més tard vaig començar a llegir llibres. Això en fa molta pena perquè veig que vosaltres no els estimeu com els hem estimat nosaltres. No saps la flaire d’un llibre quan l’obres i comences a llegir. La teva besàvia i jo, ens vam conèixer comprant llibres vells als encants. Ai, Teresa! Quan t’he trobat a faltar. Ens vam estimar moltíssim, i també als nostres fills, els vostres avis i pares. Nosaltres els vells vam patir molt de petits quan va haver en aquest país una guerra entre germans, que no voldria que es repetís mai més.

¾     Quina mala sort no he salvat a la princesa!

¾     Quantes batalletes que et vull explicar però, pensa que potser seran les darreres. Ja ho sé que et molesto, al no deixar-te jugar tranquil a la consola. Però fes-me el petit favor d’escoltar al teu nonagenari besavi.

¾     D’acord!- respon i deixa per un instant, l’aparell, però sense treure-li la mirada.

¾     Mira la vida té moltes alegries. Però com va dir un home intel·ligent, el Charles Chaplin "solament hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida". Doncs, jo estic en el darrer pas d’aquesta sentència. Mes durant molt anys he tingut la sort de fruir la més formosa de les flors: la teva besàvia. El perfum d’una dona, molt dona, que segurament poquíssimes vegades s’ha posat de tot això que anuncien a la tele, però la seva aroma encara m’omple. Una flaire molt personal de persona neta de cos i ànima. Un esperit bondadós, amb el que durant anys hem sabut conviure. Estic cansat... Ja t’he omplert el cap de massa de les meves coses. Fes-me un petó, vull descansar. Juga, vailet, juga. Et desitjo que el teu món sigui un joc divertit.

El Mateu gira la cara cap a la finestra. Escolta els moviment de l’Oriol quan juga. Poc a poc tanca els ulls, la seva respiració s’atenua. Malgrat tenir-los tancats, una escletxa de llum li permet veure una figura que el ve a recollir.  No és pas una dama de negre amb una dalla, sinó una nena que el ve a buscar amb un llibre vell a la mà.

Miquel Pujol Mur