Però,
sempre ho he tingut clar, quan manqui el pare, el mas, els estables, el
bestiar, i els camps, tot serà seu. Jo, també ho sé, sempre tindré treball al
seu costat. Com un encarregat o alguna cosa així. Això, si no li caic malament
a la seva dona.
Com
que he complert els setze anys he decidit parlar amb el pare i li he dit el que
pensava. El pare, amb cara pesarosa, m’ha respost que sempre ha estat així, que
el noi gran sempre ha estat tradicionalment l’hereu.
¾
Mira
fill, es fa per no fer cap partició dels terrenys i que la propietat sigui més poderosa.
Antigament podies elegir entre militar o capellà. Però de veritat, les dues
professions van de capa caiguda. A més, malgrat que complidor, mai has estat
gaire obedient. Sempre tens alguna cosa a dir.
A cap dels dos estaments els agrada, per a ells el principal és
l’obediència. Noi, què vols fer, la vida és així! Déu ho va deixar escrit!
¾
Va,
pare, no comenci amb parenostres. Que vostè, de religiós tampoc n’és gaire. Si
no fos per la mare, poques vegades trepitjaria l’església.
El
pare, repenjat en la forca, finalment em digué:
¾
Va,
a veure quina en portes de cap. Últimament rumies més que un bou.
¾
Pare,
vull marxar a la capital. Em sembla que podria ser un bon cuiner.
¾
Ho
dius pels programes de la tele.
¾
No
pare, crec de debò que és la meva feina. Cuinar. Però vostè coneix gent i tal
vegada entre les seves coneixences, algú ...
¾
Bé,
parlaré amb el Narcís, el del camió de la llet, com que és un bon amic potser
et sabrà trobar alguna cosa.
Dit
i fet. El Narcís va parlar amb algú, aquest algú amb un altre algú i finalment
em va donar una adreça i va dir-me:
¾
T’esperen.
Ves amb compte, que tenen no sé quina punyetera estrella.
Ja
a la capital. Els primers dies en el restaurant vinga a fregar plats i netejar
olles. Com que soc molt treballador i complidor finalment el xef em va
utilitzar per anar a comprar. Sempre, abans de marxar, em diu:
¾
Ves
tu, que entens de totes les coses del camp, per tant coneixes els productes,
només de mirar-los. Compra coses immillorables però, primer de tot estudia la
part física. Això, vull dir: l’olor, el tacte i també fes una mica de tast del
que compres.
Tot
animat, vaig agafar la furgoneta i vaig anar al mercat central. Portava la
llista, que deia: pega dolça, caramels de menta, trossets de llimona i patates
fregides. Una mica sorprenent per a un restaurant de tan luxe.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada