EL POBLE MÉS PETIT DE CATALUNYA.
Des de dalt del mirador de la Gargallosa ens enamorava la seva gran perspectiva visual. També per que negar-ho, hem pujat altres cops, la vista del Pedraforca.
Copiem del panell indicatiu les següents paraules: Les tres-centes cases.
Encara que costi de creure, a Gisclareny van haver tres-centes cases habitades. També hi ha notícies de quatre castells, sis ponts i una quinzena d’esglésies romàniques, sis molins, dues serradores, quatre hostals , una farga, una teuleria, ... I els seus habitants podien descansar eternament en un dels sis cementiris.
Al seu terme arranquen els dos principals camins històrics que connectaven el Berguedà i la Cerdanya: el camí dels Empedrats pel coll de Pendís, i el camí ral de coll de Jou.
Malauradament
el segle XX va marcar un declivi tan gran que sols van romandre quatre o cinc
cases. Gisclareny és format pels veïnats i masies, un poble sense
<<poble>>.
El relleu extraordinàriament muntanyós i trencat de l’Alt Berguedà no ha afavorit mai que es formessin grans nuclis urbans. El clima és rigorós i les planes fèrtils són molt escasses: Un país millor per als ramats que per l’aixada.
AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE
Sabeu
qui va ser el primer escalador català que va pujar al Pedraforca? Lluís Estasen
amb el seu grup.
¾
Això
és impossible.- els hi deia tothom.
¾ Volem pujar, com sigui la paret nord!- deien ells.
Allò
que semblava impossible es va fer realitat el 30 de juny de 1928. Aquells joves
intrèpids van obrir la via que porta el seu nom i van fer el cim.
¾ Visca, visca, ho hem aconseguit!!!- cridaven eufòrics.
L’alegria era immensa perquè allò significava l’inici de l’alpinisme i l’escalada a Catalunya.
Recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada