S’escolta la veu del fill per un altaveu que comenta:
¾
Com
que mai has volgut comprar-ne cap.
¾ Deixi’l estar! No era el moment! Teníem la botiga plena de clients que venien a comprar de tot arreu. Només ens hauria faltat aquest enrenou.Aleshores amb veu alta per a què ho senti el fill exclama:
¾
Potser
va ser un error meu. Un risc que vaig córrer i del que me’n penedeixo. Ho
escoltes?
La
mateixa veu contesta:
¾
Sí!
Sí! Pare! Ara tots a córrer!
¾ El jove Àlex, ens ajudarà abans que hàgim de fer una rematada final.
Em va tenir tota la setmana parlant-me i ensenyant-me tots els secrets del que era un botó. Les seves utilitats i el seu interès comercial. En temps dels egípcis ja se’n feien servir. Fins i tot, em va insinuar, suaument, que l’erotisme de descordar-se un botó, no era el mateix que el d’abaixar-se una cremallera. També de l’experiència de l’empresa transmesa de generació en generació. Finalment, d’allò més interessant per a mi: la meva remuneració.
En
acabar la setmana em va dir que quedava satisfet:
¾ Esteu preparat. El dilluns agafi tots els patracols, fitxes i mostrari. Ha de vendre, jove, ja que l’empresa necessita les teves comandes. No serà fàcil el camí, però mai ha de defallir. Tingui una gratificació pel seu interès i un avançament del sou per comprar-se un vestit nou. Un representant de “La Maragda” no pot anar amb texans. No oblidi la bragueta, sempre amb botons, mai amb cremallera. S’ha de donar exemple.
He treballar venent botons un parell d’anys i m’ha anat força bé. He aconseguit nous clients i bones comandes. Som competitius amb el preu i la qualitat. També m’he assabentat que els amos estaven folrats, havien sabut invertir en els bons moments. El negoci, actualment, era un entreteniment. Però sempre, pare i fill, són al peu del canó. Les meves notes acadèmiques han baixat, el meu cap no pot ser en tants llocs al mateix temps.
Un
dia m’he trobat, mentre estava venent, un professor al que apreciava molt.
Havia estat el meu tutor el primer any de carrera. Al veure’m s’ha apropat i en
diu.
¾ Quan acabi l’espero al bar de davant.
He
assentit. En arribar al bar m’ha convidat a un cafè i a continuació s’ha
expressat així:
¾ Àlex, ara entenc la seva davallada en les notes. M’ha sorprès la seva baixada perquè em constava que era un bon alumne.
Li
he explicat la meva situació familiar i m’ha sorprès la seva contestació.
¾ Tinc una feina per vostè. Un treball de la seva especialitat, l’Electrònica. Li permetrà ampliar la seva experiència i assolir les notes adequades.
Continuarà ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada