He acceptat agraït. Quan li he comunicat al senyor Planes m’ha mirat decebut i m’ha respost:
¾ Ho entenc i ho accepto. El seu futur i els seus estudis són importants. Ha fet una bona feina i l’empresa ho ha notat. Buscaré un nou venedor, però jo actualment em trobo massa vell. Vull que el supervisi, vostè.
Durant un cert temps he caminat amb un peu a cada cantó. Just fins el tercer nou venedor. El primer, era massa bo i va trobar una feina millor. El segon, era un dròpol acabat. Aleshores se m’ha encès una bombeta al cap: El meu cunyat. No ha trobat cap treball fix. L’he fet contractar pel senyor Planes.
Ho necessita, ha de ser pare per segona vegada, i no vol viure tota la vida a costa del sogre, el meu pare. L’he recomanat i els senyors Planes, pare i fill, com que ve de part meva i sota la meva supervisió l’han acceptat. Ha funcionat, mai l’he deixat defallir.
He acabat la carrera i tinc una bon treball en una important empresa. Sempre ho hauré d’agrair a un professor que va creurà amb mi. La notícia m’ha trasbalsat, el senyor Planes, s’ha mort.
Al cap d’uns dies el meu cunyat m’ha telefonat que he d’anar a la fàbrica de botons, a la lectura del testament. Simplement, ha testat a favor del seu fill, però que si no volia continuar el negoci, el cinquanta per cent era per a mi sempre que no el tanqués. El Senyor Planes, jove, m’ha mirat i m’ha dit que està avorrit del negoci i vol viure amb la seva esposa i anar-se’n a fer molts viatges per conèixer el món. Fins ara, rere el pare, ha estat un esclau de la botiga.
He acceptat i he empleat a la meva germana per despatxar al mostrador i preparar les comandes amb el seu marit. Els meus pares estan molt contents de cuidar a les netes.
Com que aquest final sembla molt feliç he d’afegir una nota agredolça. La Marta, la meva xicota de sempre, s’ha cansat d’esperar i ha agafat un altre tren.
La vida fa molts voltes i segurament en algun moment coneixeré a una nova companya, malgrat sigui de ciutat.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada