Fer la traveta, gatzara, capsigrany, ganàpia, bordegàs, pelacanyes.
Aquesta tarda he acabat les classes a l’escola i m’espera un cap de setmana tranquil. Dos dies de descans no van mai malament a ningú. Sobretot després d’haver aguantat durant cinc dies, matí i tarda, a la col·lecció de bordegassos i bordegasses que venen a escola. Ser bordegàs no entén de gènere ni de condició social.
A més, a la meva classe, en un petit poble com el meu, tampoc es dissimula amb l’edat. Tinc un ganàpia de bona família, que si fos un pelacanyes els seus pares ja l’haguessin posat a treballar.
He agafat una cadira i m’ha assegut sota la pomera del jardí. He tret la bossa i m’he posat a fer el meu hobby, fer punt de mitja i ganxet, Una estona cada cosa, per no quedar aclaparada per l’una o l’altra. Com m’agrada viure un moment de pau, sense haver de ser responsable de a ningú!
Soc al jardí seguint el difícil entramat de la mostra de ganxet, quan de cop i volta escolto una gran gatzara al carrer. Rialles i plors és barregen entremig de crits desaforats.
Esparverada, surto a la porta. Tota la colla de bordegassos i bordegasses, ja ho he aclarit aquesta qüestió anteriorment, acompanya al meu net.
Té
el nas ensangonat, un trau al front i un ull morat. Plena de ràbia per què veig
que aquell noi que tant estimo no passarà de ser un nyicris, le hi donat un
mocador per a què es netegi la sang i els mocs que li pengen del nas. Aleshores he cridat la meva filla que
trasteja dins de casa . Mentre ve, l’he preguntat al nano:
¾
Què
t’ha passat?
¾
Que
el Manel m’ha fet la traveta!
¾
Qui?
- He tornat a inquirir.
¾ El Manel!
M’he
girat i l’he vist entremig de tota la trepa. Molt seriosa amb signes, l’he fet
avançar fins davant meu.
¾
Tu,
Manel, precisament tu.
¾
Ho
lamento, senyoreta! No ho volia fer.
Aprofitant-me
que la meva filla ja ha arribat li he passat el nen dient-li:
¾ Porta’l a rentar-se i posa-li iode i una tireta.
Girant-me a tots els nanos els he quasi cridat, emprenyada:
¾ Dilluns, que no en falti ningú a classe. En parlaren del tema.
A veure què es creuen aquests malxinats, de fer la traveta al net de la mestra.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada