Potser us preguntareu quina fruita soc? N’hi ha tantes! Però vull dir-vos, que soc una de les més ben apreciades.
Taronges, plàtans, peres, pomes, melons o síndries! No! No soc cap d’aquestes. Ni molt menys! Soc un altre!
Ni tan clàssica, ni tampoc, de les més modernes.
Ni fruita de la passió, ni tampoc litxis, kiwis, mangos, papaies, caramboles o alvocats.
No, amics meus, no! Tampoc soc cap d’aquestes, que ara omplen moltes estanteries del nostre món. La majoria d’elles, són vingudes de països llunyans.
Però soc força apreciada per petits, joves o grans.
Vermelleta i rodanxona. Però no tant, com la meva parenta més boscana. Sí! En part és la meva mare, ja que jo vaig néixer, cap el segle XVII, a França. O la la!! La France!!
El país de la llibertat. Qui havia de dir que jo sortís de la passió d’un nord-americà, per una opulenta sud-americana. A on podia ser? A la France! El país del bon viure.
I no soc una, sinó que en el meu cos en som moltes de petites, però ben agermanades.
Em mengeu de mil formes. Amb licor, per animar l’esperit. Amb vi dolç, per assaborir el gust, un xic agredolç, dels nostres petits cossos. Amb taronja i sucre per als llaminers. També, per què no, amb nata per deixar un grat sabor a la boca. I fins i tot, actualment moltes vegades amb gelat.
Un plaer per a totes les edats, siguin petits, joves o grans, simplement soc el maduixot.
I ara per acabar aquesta la meva història posem una mica d’erotisme al tema. Només per animar un xic l’ambient.
Us imagineu una parella en que, un o una, molt engrescats, no vull fer distinció de sexe, em posa a la boca de l’altre i, mengen a l’uníson la meva carn? Què dimonis els importo jo, sinó el sabor sensual dels petons en els llavis del seu estimat. Visca la passió!
Amb molt de gust, el vostre servidor!!!
Maduixot! Maduixot!
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada