Aquest relat és un xic especial: reflectir pensaments. Si en cadascuna d’aquestes històries que escric, ja representen una part del meu jo. Això del jo en sona, de quin jo, el d’ara o més aviat, el d’abans. Pura quimera que em fa recordar el que fa anys que va passar.
Com van ser: bons, alegres, mitjans o tristos. Per que la vida els reuneix a tots, els amalgama i en forma un batibull d’idees que lluiten entre sí. Sobretot quan un arriba a l’edat de la no primavera, més aviat en el camí del pur hivern.
Però l’hivern el deixarem al marge prou que es present sense voler-ho. Aquell camí, s’ha tornat més costerut. Aquell equilibri, que no és aquell, si no un de més xacrós. Aquella agilitat, que ho és tampoc allò que era, no té res a veure amb aquell rampell vigorós, que feia que d’un bot t’aixequessis de terra, posant-te dret en un instant.
Jo havia estat un nen potser mal criat, clar era fill únic. Un jove, que volia florir i, llegia històries de tot tipus que no lligaven, en el moment. Un xicot que estimava a una noia. I la història va continuar fins que és va estroncar.
Però, tampoc va acabar res a la vida, sinó que en altres contrades llunyanes del lloc de naixença, va començar una nova vida. I han passat també, com un sospir, els anys. No em planyo de tot el succeeix. Lluny del lloc habitual, he trobat nova gent i he fet coses que mai hauria pensat fer.
Fets, que mai m’hagués passat pel cap, fer. Son les contradiccions de la vida i, també del món. Ara què? Us podeu preguntar. Res, continuar gaudint del tot el possible, que és pugui. Mentrestant per passar l’estona marejant a les professores i els amics relataires amb històries interminables.
Dispenseu soc així. També us he de dir que quan escric m’agrada infiltrar-me dins el personatge, de l’opció que sigui i, malgrat no estar mai content del tot intentar pensar, com em sembla hauria de pensar dita persona.
Ara mateix agafaria aquest paper i en faria trossets. Hi ha tantes coses a dir i tantes formes de pensar que potser he equivocat el personatge.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada