Entreu al replà de casa i, comenceu a veure una reguera de gotes de sang. Al final trobeu un guant blanc, tacat de sang.
Quedeu esparverada, el guant blanc és
de la nena. Pugeu corrent per l’escala. Obriu la porta i, la trobeu dibuixant
ben tranquil·la, a la taula del menjador.
¾
Mercè!
Què has fet, amb el guant? Perquè està tacat de sang! T’has fet mal.
¾
No,
mama! No! És que quan he entrat, també entrava el senyor de 2n 3a, el nostre
veí. Venia de caçar i, del sarrió li gotejava sang. Li he dit, senyor Pere li
cau sang i, l’hi he assenyalat. Una gota m’ha caigut al guant i, m’ha fet tant
de fàstic que l’he deixat al replà. He pensat,: com que la mare és tan polida i
res no li remou l’estómac res, ja el pujarà per rentar-lo.
¾
Si
no ès que em doni un bon tros de conill, el senyor Pere, em sentirà.
¾ No el renyis gaire, mama. Mira quin regal m’ha fet? Unes orelles de conill, de veritat.
Si entreu al replà de casa i comenceu a veure unes gotes de sang i al final trobeu un guant blanc tacat de sang no malpenseu. No tothom va matant la gent, al passadís de casa.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada