Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 8 de juny del 2022

EL TURISME AL BERGUEDÀ

 Tenim al Berguedà importants llocs d’interès en les nostres contrades. En molts conceptes i força interessants. tots ells. El Berguedà pot ser interessant en matèries com la naturalesa, la història, el romànic, l’esport  de muntanya, curses i caminades i, fins i tot, muntanyisme i escalada. També, és clar, com espai de repòs i, bon menjar.

Gaudim d’un dels càmpings de referència del nostre país. Però, tot això, està suficientment valorat? O, nosaltres mateixos no l’apreciem com hauria de ser? 

Primera qüestió:

Voldria parlar de la principal joia de la corona berguedana, situada a pocs quilòmetres de la capital, Berga. Vull parlar del Santuari de Queralt. No està suficientment preparat per al turisme, té una gran manca d’accessibilitat per persones amb problemes físics, només hi ha un ascensor per pujar-hi molt limitat. Majoritàriament no hi ha restaurant i, tot just, no sempre, un bar. Des de la mort de l’anterior mossèn tampoc no hi ha atenció religiosa, tret d’una missa un diumenge al mes. La manca de religiosos, és en general, a tot arreu.

La ronda a Queralt, que serveix per admirar el paisatge i fer anar un xic les cames. Aquest trajecte que va des de la font del Bou fins la capella de Sant Joan i retorna per la part assolellada de la muntanya. Aquest circuit que dona tota la volta al perímetre, en els dos sentits, en la part superior presenta dificultats en l’estat del camí.  

Segona qüestió: 

Berga. Sí, en aquesta ocasió parlem de la capital del Berguedà. Anys enrere havia lluït molt millor per la seva neteja. S’ha de ser conscient que hi ha un fenomen enyorat per molts berguedans i que té una mala solució: el Carrer Major. Els habitatges no han estat millorats i el creixement dels centres comercials ha enfonsat el petit comerç que omplia la majoria de les botigues. La compra per internet tampoc no millorarà la situació. Això ha passat en moltes poblacions, les gran superfícies han ensorrat el petit comerç tradicional. Paral·lelament, s’ha obert un altre carrer comercial més ample i amb millor aparcament i amb habitatges més nous: El Passeig de la Indústria.

Però, també manquen llocs per a la joventut. M’afligeix escoltar que un lloc com el Memfis passi a ser el tanatori de Berga. Aleshores, perdoneu si m’equivoco només queda La General, com a discoteca , prou defenestrada a causa dels sorolls, pels seus veïns. Tampoc, no vull parlar de l’estació d’autobusos, que sembla el conte de no acabar. 

Tercera qüestió:

Particularment conec persones que volen activar un tipus de turisme cultural. L’Art Romànic, força estès a la zona. Crec que la intenció és força bona i ben entenimentada. Saben, al mateix temps, on s’ha de recórrer per aconseguir col·laboracions, d’ens públics. Parlen d’un projecte possiblement consolidat aproximadament cap a l’any 2032.

Al Berguedà no tenim en aquest cas cap estrella preeminent, com podria ser una catedral, però tenim joies d’una corona prou extensa, com: Pedret, Obiols, Rus, Sant Llorenç Prop Bagà a Guardiola, Lillet, Sagàs, La Portella, Puig-reig i moltes més petites i de grans que omplen l’espai de la geografia berguedana. Manca millorar les carreteres que facin fàcil arribar a aquests indrets. 

Particularment, crec que manca interès perquè tot aquests problemes se solucionin i, deixem de ser un lloc de pas cap a la Cerdanya. 

Conclusió:

Sí tenim belleses naturals, les fonts del Llobregat, les fonts del Bastareny, el salt de Murcarols, els Empedrats, el Bullidor de la Llet, a prop de una centena d’esglésies romàniques o mig romàniques, una xarxa de colònies  al curs del Llobregat, també l’empremta d’en Gaudí. Si tenim, tot això i moltes més que em deixo en el tinter, com és que no es fa més, per atreure més turisme, que no solament pel que se’ns coneix: els dels bolets i la Patum. Una meravellosa festa, sense un museu, del qual fa tants anys que se’n parla. 

Volia finalitzat aquest escrit fent una proclama.

Berguedans i berguedanes posem-nos les piles per embellir i donar presència a aquesta terra tan formosa a tot el món!

 

Miquel Pujol Mur,