JUDICI A UN MAL ÚS II

L’advocat que defèn la moció favorable al que ha succeeix durant anys, fa un moviment brusc i, com molest per les paraules del seu oponent, tira la cadira enrere i exclama ofès.

¾   Senyoria! No permeti que la serp de la calúmnia difongui paraules ofensives, mitjançant la boca de l’advocat defensor, per a la bona gent que alimenta al poble,. A qui vol culpar, senyor defensor, a l’Estat de dret, a l’església ... 

¾    Senyoria. Nosaltres, dic nosaltres perquè jo no soc més que la veu parlant, del nostre col·lectiu. Nosaltres, repeteixo només volem defensar a les dones que pateixen i, han patit aquest maltractament. 

¾    Maltractament s’atreveix a dir?- Vostè no ha llegit que si fos (hipotèticament parlant) realitat era pel millorament de la raça. Ho sabem, ben bé, que els senyors, aquest pobres amos humiliats per la seves paraules, menjaven carn i eren més forts. Els pobres pagesos només menjaven verdures, arrels i llegums. La millora de la raça, si això (hipotèticament parlant) hagués estat realitat, la humanitat encara els hauria de haver fet un monument. Un monument... 

En aquest moment, la porta de la presidència s’obre un altre cop i, entra la Greta, que sense dissimular gaire, deixa una targeta d’un hotel, davant el jutge i, li fa un somriure picaresc. 

El fiscal sorprès per la sobtada ingerència solament sap repetir la darrera paraula.

¾    Monument!- I s’asseu. L’advocat defensor s’apropa a la taula del jutge i sota veu li diu

¾    Com ho aconsegueix, vostè? Quina dona! Diners, influència, promeses, o tal vegada dret de cuixa modernitzat. Ho sap la seva dona? 

Retorna al seu lloc i recomençà altre cop.

¾    Les paraules del meu amic i, fiscal em sonen a buides. Això ara continua igual. Les guerres, totes aquestes guerres actuals, avivades per la misèria i les ordres maquiavèl·liques dels superiors fan el mateix en els pobles envaïts. Passa en Àfrica, en la guerra dels Balcans, etc ... El dret de cuixa és sagrat pels invasors. Hi ha una altra mena encoberta i dissimulada ... 

En aquest instant, el jutge dona un cop de massa, damunt la taula. Tothom calla. Aleshores mana amb veu autoritària

¾    Senyor uixer, faci retirar els membres de la consulta del jurat. Els agraeixo la seva futura discreció. Senyoreta secretària, doni’m les transcripcions i la cinta de la gravadora, tant vostè com el uixer poden retirar-se. Tot queda sota el dret i, secret de sumari. 

Quan la noia li fa entrega el jutge li clica un ull dient-li amb veu baixa.

¾    Ja et faré portar un regalet a casa seva. Gràcies. 

Quan el silenci, és total a la sala fa retirar als dos ajudants i queda sol amb el defensor i el fiscal. Els mira, baixa de la taula i, s’asseu a davant d’ells.

¾    Seieu-vos, si us plau. Companys, perquè tots són del mateix ram i, hem estudiat a la mateixa universitat. Després d’escoltar les dues parts, considero que aquest judici, comporta moltes llacunes en la seva instrucció. Per tant, el sobreseuré, per manca de proves materials i físiques. Pot marxar, senyor fiscal, busqui’s paraules més convincents en una altra ocasió. 

Quan es fora el fiscal i queden sols el dos homes, S’aixeca i donant-li un copet a l’espatlla, li diu quasi, a cau d’orella.

¾    Amic meu, vagi en compte en les seves idees. Perquè si continua pensant així, poques vegades el veure davant del tribunal. Potser, com no sigui com acusat. Amic meu, repeteixo pel seu bé, hi ha coses, en les que més val no ficar-hi el nas. 

Quan amb el capcot l’advocat defensor marxa, el jutge puja fins la taula, agafa la targeta de l’hotel i, amb un somriure de faune se la posa a la butxaca i, marxa xiulant tot alegroi. És què la Greta, és la Greta. Cordons!!! 

Miquel Pujol Mur