Avui m’ha tocat com a premi al bingo del casal, un sopar a una hamburgueseria. Quines coses que em passen. Jo, a sopar, en un establiment americà de menjar ràpid.
Obro la porta i quedo aclaparat, Cartells i cartells anunciant mil varietats de menjar. Que si hamburgueses, que si patates, que formatges de mil varietats, també begudes i tantes coses per combatre la fam. Millor dit no combatre la fam sinó, quedar ple com una bota.
M’ho miro i veig un home que obre la boca per empassar-se una triple hamburguesa, de carn picada, amb formatge, amanida verda, tomàquet i diferents salses, que regalimen per les seves mans. No entenc, com pot encabir-se tot allò dins d’una boca humana.
Aleshores, observo un cambrer amb una espècie de tenalles estenedores que li posa a la boca, entremig de les dents i li obren al màxim les mandíbules. No, encara no, i prem les palanques un xic més, fins que l’entrepà tot sencer, queda allotjat dins la cavitat bucal.
Finalment, el cambrer treu les tenalles, li dona un fort cop a l’esquena i li fa entrega d’un got amb un tubet per xuclar. Aprofito el moment d’alegria general passat el tràngol i també, dels aplaudiments de la gent, per agafar la porta i, sense que ningú se n’adoni fugir espaordit.
Miquel Pujol Mur
Taller d’escriptura Berga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada