La sala és força espaiosa i, ben il·luminada. Pels dos finestrals entra, de bon matí, una gran quantitat de llum solar. Una taula gran, presideix la sala, situada a certa alçada. Davant seu, però a un nivell inferior hi ha una altra taula més petita. Uns quatre metres més lluny i separades, n’hi ha dues més, amb dues cadires cadascuna. Aquestes dues taules, tanquen l’espai central de la sala.
A la dreta de l’entrada hi ha una tarima amb baranes i una dotzena de cadires. Enfront de la taula presidencial i, rere les dues últimes taules de l’espai central però, aïllades per unes baranes, es veuen una sèrie de files de cadires, que acaben d’ocupar tota la sala.
No hi ha ningú, s’obre la porta i entren quatre persones, ben vestides, que s’asseuen per parelles, a les dues taules bessones. A l’entrar s’han saludat cordialment, com a vells amics. Obren les seves voluminoses carteres i, depositen una, certament abundosa, quantitat de carpetes que distribueixen per grups damunt les taules. També depositen algun full de paper, bolígrafs i algun bloc. Ara, cadascuna de les parelles, consulta entre ells cada part del temari i, posen per ordre els documents. Són els advocats de l’acusació i de la defensa. Inquiets, miren el rellotge que culmina la paret.
Poc després una noia (la secretària de sala) deposita un ordinador i una gravadora al seu costat. Unes sis persones, entren a la sala, per la porta per on ha entrat la secretària i, s’asseuen a les cadires de la tarima.
Finalment, s’obre una porta propera a
la taula principal i apareix el jutge, tot seriós. En aquell moment entra, tot
atabalat, un uixer que s’acosta al jutge i li fa la pertinent explicació de la
seva tardança.
¾
Senyor
jutge, m’han avisat, per telèfon, fa un instant, per dir-me que el responsable
de sala, s’ha posat malalt. He vingut, el més aviat possible.
¾ No es preocupi, és un judici informal. Ja veu, ni públic i només sis persones al tribunal. Comenci, si us plau. Anunciï el plet.
L’uixer pren un micròfon i, diu amb
veu alta i clara:
¾ Senyores i senyors, el jutge, Jaume Corretge, presideix el tribunal i obre la sessió d’aquest judici, no és numerari, ni tampoc pot establir cap jurisprudència. Només és un acte informatiu, obert a futures consultes, si s’arriba a algun acord. El tema obert a informació és :
DRET
DE CUIXA. MITE O REALITAT
El jutge pren la paraula i
dirigint-se als advocats i als membres del mini- jurat, els hi diu.
¾ Senyors del jurat agraeixo la seva presència. Com saben aquest és un estudi preliminar, per estudiar les possibilitats de repetir-lo amb públic, en una altra ocasió venidora.
Mentre parla s’obre la porta del
costat i entra la Greta, la secretària judicial del ser jutge. Tothom, quan
l’ha vista una vegada, reconeix la Greta, del Palau de Justícia. Una bellesa nòrdica
d’un metre vuitanta d’estatura, de llarga cabellera rosa, ulls blaus i força
ben proporcionada i, a més molt jove, vint-i-dos anys, menys que més. Deixa una
ampolla d’aigua i un got a la taula, fent-li un gest simpàtic i, un xic murri
al jutge. Després mira a la sala en general i, marxa deixant un anhel en la
mirada dels homes.
¾
Bé
senyors, aquí no estem per a distraccions.- S’aclareix la veu i continua-
Comencin.
¾
Mai
no ha existit aquesta pràctica pecaminosa en el nostre país. Mai, si no fos en
aquest temps de perdició i ridiculització de la Llei; mai no hauria arribat a
un tribunal, malgrat no sigui constituent, aquesta matèria inexistent. –Inicia
el fiscal, impostant la veu com si es volgués fer sentir fora de la sala.
¾
Però,
Senyoria- exclama aïradament, l’advocat defensor.- Com pot permetre aquestes
falòrnies, dites pel meu il·lustre col·lega. El que diu, deu ser per cobrir les
espatlles de la classe alta. Aquests barons, comtes i marquesos, que sempre han
oprimit al pobre poble, fent-lo treballar i, aprofitant-se al màxim de la seva
indefensió.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada