Aleshores, va sorgir entremig de les onades una orca blanca i negra, va posar-se al meu costat i, em vaig agafar, com a darrera taula de salvació, a la seva aleta dorsal.
Va ser, com córrer amb un Ferrari. Jo he llegit allò del Jonàs i la balena, però això meu va ser superior, perquè ell anava dintre de la balena i jo muntat a dalt de l’orca, rebent tota l’aigua i tot el vent sobre meu. Un parabrisa no m’hauria anat gens malament.
Finalment, la meva salvadora va deixar-me en una platja deserta. Vaig quedar exhaust damunt la sorra. Fins que, mig recuperades les forces em vaig poder aixecar. Aleshores, vaig sentir un xiulet fort i estrident a més no poder. Em vaig tapar les orelles amb les mans i, vaig voler fugir del soroll però, el xiulet es va fer més agut, fins que esmaperdut, vaig girar-me cap a la mar.
Allí estava la meva salvadora i, el més estrany, cosa que em va confondre en extrem, em va parlar, dient-me:¾ Eh, noi! Jo t’he salvat d’ofegar-te però, hi ha certs condicionants. Ja soc vella i allò d’atacar les balenes i altres mamífers marins, ja no és del meu tarannà. No tinc prou força, les meves dents tampoc estan en les millors condicions. Per tant faràs un foc, recolliràs del bosc fruites i herbes mengívoles. Ompliràs un calder i faràs sopes, que ens repartirem, entre tu i jo. És el mínim que pots fer, per a qui t’ha salvat la vida.
Vaig suposar que era el moment de fotre al camp, i llavors em vaig adonar que una cadena em lligava la cama i, l’altre extrem el tenia agafat la meva salvadora. No em va quedar cap altre remei que obeir les ordres de l’orca. Recollia coses del bosc, sempre lligat amb la cadena. La malparida, no es refiava gens de mi. Si se n’ha n’hagués refiat, segur que no m’hauria vist mai més el pèl.
Fins que va arribar un dia que
cansat de recollir coses menjables, coure-les i repartir-les amb la companya,
li vaig dir:
¾ Mira, jo tinc la sort que em va tocar la grossa de Nadal, per tant tinc molts diners. Tu, pots nedar de sobres, jo soc ric, porta’m a una illa, en què, almenys, hi hagi un restaurant. Em faré fer una casa amb una piscina ben grossa, et posaré dos cuidadors, per a què et donin menjar i et cuidin. Què et sembla? De seguida va dir que sí. Vaig agafar un bastó ben afilat i, vaig pujat al seu llom. Estranyada, em va preguntar: Escolta, per què, aquest arpó.
Li vaig contestar
¾ Saps el conte de la granota i l’escorpí? No? Ja te l’explicaré un altre dia. Si et comportes lleialment, no caldrà que te l’expliqui.
Vam canviar d’illa. Ella en la seva piscina i jo, amb una acompanyant de pell colrada, vivim com a reis.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada