Aquesta
tarda estic força content. He plegat de la feina més d’hora que de costum. La
raó, és que m’ha telefonat la meva ex-dona, dient-me que m’havia de deixar
aquesta nit el nostre fill Joel. La Patrícia i jo estem divorciats des de fa uns
tres anys.
Malgrat
el temps passat, és molt estricta en el referent a deixar-me el nen. Just les
hores dictades en la sentència del jutge, i prou. Sembla com si jo fos un mal
exemple. Jo des que ens vam separar no he conviscut amb cap altra persona. Ella,
per la seva part ja n’ha tingut tres. Actualment em recrimina que jo, al nostre
fill li dono molts capricis. Però com que vull que em recordi com un bon pare,
les estones, poques, que estic al seu costat vull que sigui feliç. També em
retreu que sembla que me’l vulgui fer meu.
Truquen
al timbre i surto corrent a obrir. El Joel, com sempre porta la motxilla,
grossa motxilla, carregada de llibres i quaderns d’exercicis. En una altra
bossa porta la roba, pijama i muda. Demà al matí, l’haig de portar a col·legi.
La
veu de la Patrícia, tan dolça en altres moments de la nostra vida, sona aspre i
seca.
¾
Te’l
deixo, tinc pressa. Vigila que no es faci mal, que sou uns sapastres. Homes
havíeu de ser! Ah! Ajuda’l amb els deures. M’esperen les amigues.
¾
Adéu!
- li contesto, però no puc mossegar-me la llengua i li crido: Velles amigues o
un nou amiguet?
Si
les mirades matessin, ara mateix hi hauria un home dessagnant-se a la meva
porta. Per tota contesta em fa una “peineta” i ...
evito la paraulota que va dedicar-me.
Descarregat
el meu fill de la motxilla, i la bossa, li parlo amb veu dolça i incitadora:
¾
Bé,
Joel, mira he comprat uns “cakes” en aquella pastisseria que tant t’agrada.
Després, per sopar, he comprat una pizza margarida i beurem coca-cola.
¾
Sí,
papa, gràcies! Són molt bons i la pizza és la meva preferida. La mama no m’ho compra
mai, diu que tot això engreixa. Clar, com que ara vol estar prima per lluir el
tipus a la platja, fa règim. Però sembla ben bé, que a casa n’ha de fer tothom,
fins i tot, el Carl.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada