Detura un xic el pas del seu cavall i
això li permet pensar en els darrers fets. Ell, com a joglar del Narcís, ja ho
veia venir. Com ell, molta gent de la petita cort del senyor de Capsigrany.
L’havia advertit en moltes ocasions, però com estava content i granejava diners,
no li va fer cas. Màxim, li donava algun sou més per a gastar i també per què
mantingués la boca tancada.
Com a joglar, cantar les noves trobes
del Narcís, cada cop més agosarades, com fuetejades pel seu amor i la seva
satisfacció física amb la relació amb la senyora, li anava força bé. Aleshores
se n’aprofitava per cantar-les en els mercats i les tavernes. Era jove, era
gentil, era amable i tenia bona veu; sempre aconseguia un bon plat a taula,
alguna gerra de vi i també algun que altre maravedís. A més, cantant amb la
seva bona veu les trobes del seu mestre i noble trobador, acompanyant-les amb la
seva mandolina, més d’una mossa de la taverna o, més d’un cop la mestressa de
l’hostal, li havien escalfat el llit.
El trobador per la seva part aprofitava la seva també dolça veu i
la seva galanor per cantar les seves trobes i
ballar amb les dames i la senyora del castell. Amb l’excusa de l’amor cortès
sovint pujava durant la nit a l’habitació de la senyora i amb tendres trobes, a
cau d’orella, aprofitava per allitar-se amb la senyora. Calculades caigudes
d’ulls i múltiple mostres d’estima, paraules ensucrades i aduladores; i alguna
que altra insistent i lleugera carícia
d’unes mans descuidades que no volen, però toquen. Uns llavis que es troben amb
els altres llavis. Tot això acabava com havia d’acabar, entre els llençols del
llit de la dama, la senyora Ersenda. Tot valia en l’amor cortès, o potser no
tant cortès.
Aprofitava sempre per fer aquestes
visites en els moments que el Guillem, castlà, senyor i marit, era a fora a caçar
o guerrejar amb qualsevol altre noble. Alguna vegada per a perseguir alguna
partida sarraïna massa atrevida..
Enamorat o encapritxat, ves a saber el què,
mai havien sortit de la boca del Narcís tan dolces paraules d’amor dedicades a
la seva nova estimada. Ben bé semblava el gall del corral quan canta a la matinada.
Però va oblidar-se que el galliner era d’un altre gall, el Guillem, amo i
senyor de la contrada. Encegat d’amor, diguem-ho així, per quedar bé, no va
fixar-se que l’amo Guillem tenia al bufó
Menoscall com a gos vigilant.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada