¾
Menoscall,
lliga-la i amb dos soldats la portes a una taverna. Que faci de criada,
cambrera o de ramera, que tant em fa.
¾
Ostres!
Quina barbaritat! No pretendràs deixar-la aquí. Aviat se n’aprofitarà més d’un.
És molt jove i bufona. Això l’ensorraria la vida per sempre. Pobre Elisenda!
¾
Per
aquesta raó he seguit el teu camí. No creguis que la meva feina és de babaus.
S’ha de ser molt prudent per viure deu anys fent riure. Malgrat to, té les
seves compensacions, menjar a bona taula i bon llit. Dona'm vint monedes i
queda’t la noia.
¾
Me
la veneu?
¾
Sí!!
Hi ho faig per salvar-la de la indignitat i la pobresa. Aquestes monedes són
per el soldats, jo no les necessito. Ells tornaran al castell. Jo demà sense
caputxa de campanetes, sense gepa i amb la bossa carregada de doblers, me n’aniré a
la capital a fer fortuna.
¾
Però
no sou geperut?
¾
Ai,
fill! Ni geperut, ni petit, ni sonat. – Posant-se dret la gepa queda enrere i
estirant-se mostra una alçada similar a la del Ramon.
¾
Com
et dius de veritat?
¾
Amic,
dona'm els diners i si algun cop ens tornem a trobar ja ho sabràs. Marxa lluny. Aquesta
noia és un regal, crec que sereu força feliços. Desapareix d’aquí, com jo ho penso
fer. Dels senyors no se'n pot refiar ningú.
El
Ramon busca en el seu sarró, treu quinze monedes i es mira trist al bufó.
¾ Va
porta! Ja veig que faràs fortuna.
¾ És
que veure-ho hem de fer molt camí i sense ...
¾ D’acord
i oblida't de mi.
El
Menoscall dona cinc monedes a cada soldat. El Ramon el mira sorprès i el bufó
fent una àmplia reverència i fent sona els picarols li contesta mentre es posa
els diners a una butxaca:
¾ És
per les despeses de la corda.
Finalment
entrega l’Elisenda al Ramon, Malgrat la situació es somriuen. Més tard ballen
amb la gent i tots dos a duo canten una troba improvisada.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada