Mentre cavalca pensa que ha aconseguit
un bon cavall i a bon preu. L’ha robat de les quadres del castell fa dos dies.
Només veure el senyor i arribar a les seves orelles certa gatzara ho va
entendre tot. Agafant els seus calerons i les seves pobres pertinences va fugir
abans que el senyor sabés que ell havia escampat per les places i les tasques les darreres i agosarades trobes del Narcís.
No fos que tot rodant la roda atropelli a més d’un. Tampoc
per fugir necessitava gaires coses, com més lleuger més pots córrer.
Veu un hostal i encamina les seves passes. Deixa el cansat animaló a la
quadra. Només entrar un crit alegre s’escolta damunt el soroll i la bullanga
de la gran sala.
¾ Mireu
qui entre! El Ramon el nostre joglar. Avui la ballarem!!!
El
Ramon no s’ho pensa gens. Poc després tothom a l’hostal feia tabola. Ell és el centre de la bullanga amb les seves trobes i la seva musica. La gent canta,
riu i balla. Els pobres han d’aprofitar de les bones estones de la vida. En
una de les pauses va a fer un mos. Mentre ja ulla la mossa que li fa
gara-gara.
De
cop i volta s’obre la porta de la sala i entra el Menoscall amb dos soldats i
lligada de les mans amb una corda l’Elisenda, la filla petita del Baró i senyor
del castell.
Al veure’l el bufó esclata amb una sonora riallada i dirigint-se al jove va parlar-li amb veu una mica mofeta.
¾ Hola
Ramon, beneits els ulls que poden veure’t. Anaves lleuger. No tinguis recança,
no venim per tu. Sempre m’has caigut prou bé i ningú t’ha assenyalat com amic
del trobador. Ja saps com són els senyors: a dalt de la torre no veuen a la gent
del poble.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada