Em
recordo del Carl, el meu gos. Pobre animal, ara ja vell i xacrós a fer règim. Quan
ja no pot, en els dos sentits, ni arrossegar els ossos.
¾
Papa,
avui necessito que m’ajudis
¾
Què
et passa?
¾
La
professora ens ha parlat de la hipèrbole i vol que lliguem unes frases que ens
ha dit. De veritat, no ho sé, estava força distret mirant uns ocells per la
finestra.
¾
Hipèrbole,
dius? No és una cosa de dibuix.
¾
No,
papa! Són paraules, així com exageracions.
¾
Quines
t’ha posat com exemple?
¾
Aquestes,
escolta papa: He viatjat per tot el món, tu he dit un milió de vegades, això ho
sap tothom, es menjava els llibres de tan estudiar, en Joan va tirar de la
llengua al Carles perquè ho digués tot. Ho entens?
¾
Noi,
amb tantes frases, no sé que dir-te. Això és el galimaties més gros que m’he
trobat a la vida. Més gros que un Boeing 747.
¾
Va,
papa, pensa una mica.
¾
Què
vols que et digui? Una exageració? Més gran que el cul de la teva àvia.
¾
Papa,
que ho de llegir davant de tota la classe.
¾
Més
brut que un camió d’escombraries.
¾
Aquesta,
OK.
¾
Va,
pensa tu també, que si no, la farem grossa com un cabàs.
¾
Uf!
Potser?
¾
Més
seriós que un jutge.
¾
Què
en coneixes molts de jutges?
¾
Dos,
el del divorci i el que diu quant han de durar les nostres trobades. I ja en
tic prou. No se’ls escapa ni un somriure.
¾
Pare,
tinc gana. Has posat la pizza al forn?
¾
Sí!
Si ara mateix, si l’olores i la veus, t’adonaràs que és un bé de Déu.
¾
Papa,
prou d’exageracions, que comences a semblar la profe.
Com
me l’estimo al meu fill, és el més intel·ligent de tot el planeta. Que dic del
planeta, fins i tot de la galàxia.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada