Quan el Narcís va pujar a la tarda a reunir-se
amb l’Arsenda, a la seva estança, uns soldats el van agafar pel coll i el van
tancar a les masmorres del castell. Poc
després va baixar el Guillem. No van servir ni les bones paraules ni els
propòsits d’esmena. Al gall de corral aliè li van tallar la llengua i com a un bon capó
nadalenc, després el coll. Per acabar i
aprofitar-ho tot van llençar el seu cos a la cort dels porcs.
Però no va acabar aquí la història,
enrabiat i venjatiu el Guillem va fer guisar, per la millor cuinera, la llengua
del trobador. Li va donar a la seva esposa com a menja especial. Sí, sí, tanmateix
com la llegenda del de Cabestany, Però en aquest cas no era un cor, sinó la
llengua. Quan l’Ersenda va acabar de
sopar, amb expressió satisfeta, el Guillem li va preguntar:
¾ Que us sembla aquest plat que us han servit, l’he fet preparar especialment
per a vos apreciada senyora meva.
¾ Exquisida, senyor, té un sabor
especial, dolça com la mel. De que és?
¾ No l’heu reconeguda, senyora? Aquesta us ha cantat dolces trobes i potser
l’heu assaborit de mil altres maneres. Muller traïdora!
¾ Dieu? - Cridà l’Ersenda esparverada
¾ Sí, estimada, del vostre trobador. El Narcís, de veu i modals melosos.
Doncs, el gall, no tornarà a cantar mai més.
¾ Déu meu! El Narcís! Quin fàstic! – exclama embogida, la dona.
Plorosa i mig vomitant va fer una curta
carrera i va tirar-se per la finestra del castell.
Continuarà ...
Miquel Pujol
Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada