ELS LLUMS REGALATS.

El Pep i la Maria, és una jove parella que van decidir casar-se. Uns amics, l’Aina i el Pau, els hi van regalar dues llums per a les tauletes de nit. A la jove parella, com no els van agradar els llums van comprar-ne  uns altres. 

Al cap de cert temps els amics van decidir visitar-los i els hi van anunciar la seva intenció. Aleshores, el matrimoni va córrer a treure les llums i a posar-los on corresponia i  a partir d’aquí comença aquest relat.

¾    Pep, on els vas guardar?

¾    Maria, no em vinguis amb romanços! Vas ser tu qui els vas entaforar a l’armari de l’eixida.

¾    Però Pep, si et vaig dir que els embolicaríem amb papers i plàstics per protegir-les.

¾    Òndia! No em vaig recordar. Com seran?

Tots dos comencen a remenar dins l’armari  i en un racó troben els llums amb les pantalles rebregades. A més aixafades per una caixa que van premsar amb força per tancar la porta.

¾    Maria, oh! Que pensaran l’Aina i el Pau quan vegin com els tenim. 

La Maria prou intenta endreçar les pantalles però, són tan rebregades que no hi ha cap possibilitat per adreçar-les.

 

El Pep amb la mà al cap, assentat en una cadira pensa aclaparat per la impressió que produirà als amics, a més a més al Pau l’han ascendit a cap del seu mateix departament a l’empresa, a l’observar la poca cura que han tingut d’un regal que els van fer després de recórrer un munt de botigues. 

Mal reparats i mig netejats, a la fi els posem sobre les tauletes de nit. 

L’Aina i el Pau després de les salutacions i els petons habituals al trobar-se els amics sembla que només tenen una idea al cap i enseguida pregunten.

¾    I els llums. Què com van?

¾    Ui! Els tenim a les tauletes i fan una llum.

¾    A veure.- Inquireix l’Aina- Em van dir que quasi eren màgiques. 

Arriben a la habitació i pitgen els interruptors. Immediatament s’encenen però no amb una resplendor blanca, sinó vermella forta.

 

El Pau mira a l’Aina i diu: 

¾    Quin mal rotllo amb aquesta cambra.

¾    Ai, per què?- pregunta el Pere, tot dissimulant.

¾    Ah, no ho sabeu.

¾    Què vols dir?

¾    Mira si la claror és verda vol dir que tot és amor i passió. Si groga que hi ha certs malentesos i si vermella que tot són rènecs i cops. 

Avergonyits i volen netejar els dubtes sobre el funcionament del seu matrimoni  confessen als seus amics la poca cura que havien tingut del seu regal.

 

Al Pep i la Maria ells hi va costar anys i panys, a més d’un sopar i un altre sopar tornar a congraciar-se amb l’Aina i el Pau. 

Miquel Pujol Mur.