La
jove, morena, de mitja alçada i amb els cabells negres lligats en una cua, tranquil·lament
davalla mirant aparadors amb el nen pel carrer Major.
¾
Nen, no corris.
¾
Mare que hem de comprar el tió.
¾
No Marc, el tió el trobarem a casa
dels avis. L’àvia fa dies que el cuida i l’alimenta perquè et porti forces regals.
¾
A sí! Ja el vaig veure quan el va
portar l’avi, acabat de tallar del bosc. Mare, ja n’era de gros, Com estarà
ara?
¾
Ui, ara està molt descansat. És a
la meva habitació, quan era petita. L’avia li ha fet una manteta pel fred.
¾
Mamà, quan el va portar l’avi no
tenia ulls ni boca,com sap l’àvia on posar el cap?
¾
Nen, ara ja li han sortit els ulls
i la boca, fins i tot l’avia li ha posat una barretina per què no es refredi.
¾
El podré veure?
¾
Nooo! Segurament s’espantaria i no et donaria res.
¾
Mare! Si el dimoni ho sabés què
faria amb el meu tió.
¾
Calla , nen, no en parlis més i
menys d’això, el llançaria al foc.
¾
Ui, que n’és de dolent el dimoni.
Com el dels pastorets?
¾
Si, però calla una mica que sinó
no podré acabar de comprar.
Així
baixava la jove mare agafant per la mà al
nen i contestant cadascuna de les seves preguntes i tibant-lo quant el Marc s’esbalaeix
davant d’una botiga de joguets.
¾
Mare, jo vull aquest, i aquell i
l’altre.
¾
Prou, hi ha nens que no en tenen
cap.
Somriu
al Marc i a la vegada cantussejà una suau cançó al petit que porta a dintre seu.
Interiorment li diu:
¾
Petit, seràs tan xerraire i
pidolaire com el teu germà.
Mentrestant,
poc a poc, tibant del Marc i ensomniada en parlar amb el proper fill acaba de
baixar el carrer Major i tomba per continuar pel passeig on hi ha una zona amb
tobogans i altres entreteniments per xics.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada