A qui pugui llegir aquesta carta i
per què ho faci saber a tothom.
En dic Pau Anglès, amb el meu nom ha
d’haver suficient per saber qui sóc. Si a ningú l’interessa més ben bé igual.
La present és per dir a la humanitat
que no em busquí, per fi he trobat el lloc ideal per viure els anys que em
queden.
Aquestes paraules us estranyaran en
un home que va desaparèixer en un naufragi, i que suposo heu donat per
desaparegut.
Aquesta nota és per a dir per
enèsima vegada:
“Per favor no
em busqueu, doneu-me per mort”
No tinc televisor, no tinc mòbil, no
tinc feina, ni clients ni caps que em manin, ningú depèn de mi.
Tampoc he de fer la declaració de la
renda, ni aparcar el cotxe, ni parquímetres, ni guàrdies, ni...
No tinc tantes coses, que no sóc
esclau de res.
Vaig a dormir, quan tinc son, no
sona mai el despertador amb el seu repicar
escandalós.
Puc pescar, recollir fruita,
emmagatzemar-la, fer foc, menjar poc i pair bé.
Al sastre al qui dec la darrere
factura, li faig !BU!. Ja no haig d’anar a fer proves ni sentir les punxades de
les agulles.
Davant meu puc admirar l’espectacle
canviant de la naturalesa. Puc observar
el sol, la lluna i les marees.
L’aigua de la platja trenca en els
esculls de la costa, blanca d’escuma i que després arriba blanament als meus
peus i em fa pessigolles.
Gaudeixo del sol i la seva llum, a
la nit de la foscor , la lluna i els astres.
Deixeu-me viure amb tranquil·litat i
oblideu-se de mi.
Pau Angles
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada