Més,
com sempre hi ha algun ressentit, seguidor de l’anterior govern, l’alcalde no
ha volgut contrariar a cap dels vint-i-dos habitants del municipi. Ha decidit
fer una votació popular a la plaça de l’església. La votació ha estat a mà
alçada per assentir, primer ha llegit el secretari el nom i cognoms del votant,
mentrestant l’alcalde s’ha posat al costat de la persona anomenada per donar fe
del compliment constitucional del dret conciutadà.
El
fotògraf vingut de la capital ha fet una instantània numerada amb copia pel
votant i un altre per l’arxiu municipal, més que res per evitar futures males
interpretacions.
L’únic
instant de tensió ha estat quan ha tocat votar el Mohamed i família, i els dos
nigerians acabats d’arribar al poble. Però l’alcalde ha cridat apart el sergent
de la Benemèrita i aquest s’ha dirigit amablement, més amb fermesa al grup,
recordant-los alguna cosa sobre papers i permisos i llavors diligentment, i a
l’uníson s’han aixecat les mans del grup. Ha hagut un moment de tensió quan el pobre
Mohamed amb el sergent de la Guàrdia Civil al costat ha aixecat, no una mà,
sinó les dues a l’hora.
La
brigada municipal, el Pere i el Pau de cal Ferran, han repartit les vint-i-dos
pales i els vint-i-dos pics, un cop de pic i una palada per veí. Sempre per si
cas...
Acabada
la feina i recollits els enderrocs l’alcalde ha pronunciat unes clares i
eloqüents paraules.:
- Si una vegada, ens van fer votar a
tots que sí, ara per la mateixa llei hem tornat a votar tots d’acord per
l’enfonsament de la principal senyal de l’anterior sistema.
Després
s’ha fet un suca-mulla i s’ha entregat un record a cadascú. Un petit trosset de
pedra pertanyen al monument enderrocat dins un estoig per guardar també la
fotografia.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada