Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 28 de març del 2014

GAIÀ CAMINA X DESCOBRIR. OLI DE GINEBRE.

El passat 2 de març vam sortir amb els amics de Gaià (Bages) a fer una lleugera caminada, un bon esmorzar i després vam veure el procés artesà de l’elaboració de l’oli de ginebre.

 
Com diu l’engrescador cartell de la caminada, tot comença l’any 1714 quan el coronel Joan Vilar i Ferrer, fill de Gaià, trobà unes trementinaires que fan tracte en un bosquerols  que fan oli de ginebre. 

Ara donem una mica d’informació del coronel Joan Vilar.
·        A mitjans del segle XVII, va néixer a Gaià, a la casa de la Ferreria, situada al voltant de l’església parroquial.
·        Els seus pares foren Segimon, d’ofici ferrer i la seva mare Madrona.
·        Marxa a Manresa. Es casà amb Margarida i tingueren dos fills, Joan i Ignàsia.
·        El 1707 ja era coronel de Fusellers de Muntanya i des del 1710 disposava de regiment propi.
·        1711: Combat en defensa del castell de Cardona, contra les tropes borbòniques.
·        1714: Antoni Desvalls i de Vergós, comandant de l’exercit català de l’exterior de Barcelona li encarrega amb el seu regiment vetllar pels territoris de Manresa, Berga i Cardona.
·        1714: !3 i 14 agost el coronel Vilar i els seus homes tingueren un paper destacat en la batalla de Talamanca, darrer triomf dels austriacistes catalans.
·        !714: El 18 de setembre en el moment de la capitulació del castell de Cardona figurava com a oficial major acollit a la capitulació. Aquesta  es va efectuar amb honors.
·        Es trasllada al Rosselló i fou coronal de fusellers de l’exercit de França. 

 
Una vegada fet esment del coronel i la seva vida, passen a parlar un xic de l’oli de ginebre. 
S’omple un bidó de estelles de ginebre, ben atapeïdes. Es gira cap per avall a sobre una pedra que te marcat un reguerot i es segella amb fang d’argila. 
S’encén foc al voltants i per sobre fen una bona fogaina i fent-la durar força estona. 
Amb l’escalfor del foc, la reïna del ginebre es fon i surt pel reguerot cap el recipient on es recull. S’ha de deixar reposar perquè es separi l’oli de l’aigua. 

Té propietats antisèptiques, astringents i cicatritzants.
Barrejat amb l’oli d’oliva serveix per l’acne, èczemes i dermatitis. Fent massatge per a les articulacions i dolors musculars.
Les dones en estat i durant l’alletament no el podíem prendre.
La medecina de les nostres avies, llavors portada de porta en porta, per les trementinaires.
 
I com sempre en les nostres sortides i caminades amb les persones de Gaià Camina vam passar una matí força agradable i també instructiu. 

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau