Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 19 de març del 2014

QUAN JO ERA PETIT PODIA...

Plorar i em consolaven, ara com sóc gran no trobo qui em consoli.

Quan era petit podia agafar una bicicleta i baixar per una pendent i si em queia m’aixecava d’un bot, ara com sóc més gran, haig de demanar ajuda a l’Altíssim.

Quan era petit i feia una malifeta deien: quin nano més entremaliat. Ara diuen quin vell més mal educat.

Quan jo era petit el món donava voltes al meu voltant, ara la feina que tinc per voltar.

Quan jo era petit podia somniar i tenir il·lusions, ara una gran part d’aquestes quimeres s’han complert o no. Hem guanyat en experiència el que hem perdut en joventut.

Quan era petit podia contemplar una balança amb un plat ple de desigs i temps per aconseguir-los. Ara que sóc més gran la mateixa balança ha invertit l’alçada dels plats i, és el moment de comparar el que ens ha deixat i el que em perdut.

Felicitat, és recordar el bé que em rebut i oblidar l’amargura de la vida.   

Miquel Pujol Mur
 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)