En Joan és un noi jove, que li agrada molt anar al cinema i en aquesta ocasió ha vist anunciada una pel·lícula que va veure quan encara era un imberbe minyó. No la va entendre gens i en sortir no ha trobat encara ningú amb qui comentar-la. Quan demanà una explicació al seu pare, aquest li respon:
¾
Si no l’has entès és per què encara no has
sortit de l’ou.
Tot enrabiat, anar a fer la
mateixa pregunta a la seva mare, i aquesta li contestà:
¾
Vés, quina pregunta, són coses de la vida. Quan
siguis gran ja ho sabràs. Pregunta-li al teu pare.
Però, el Joan, malgrat el
temps passat, mai ha tret cap resposta clara sobre l’entrellat de l’argument.
Per tant, la maleïda pel·lícula donava voltes i voltes dins el seu cervell sense
saber veure-li la solució. Ara, ja més
gran, l’ha vist un altre cop anunciada en un cine de reposició i ha decidit
anar-hi per treure’s els dubtes del cap.
Està a la cua respectant com
sempre el torn. El tarannà del Joan és força respectuós, amb tot i amb tothom,
mai s’ha escapat una paraula malsonant de la seva boca. Més d’un mal
intencionat comenta amb ironia, a l’institut, que hi ha rumors de què el Joan és
tan prudent, no per que sigui una mica curt o massa ben educat, sinó per què
més aviat deu ser... Un d’aquella mena gent, i que encara no ha sortit de
l’armari.
Però no és veritat, sinó què
al Joan, malgrat les noies li agraden força també li fan molt respecte.
Sobretot quan veu a la seva mare enfurismada amb el pare, amb aquella posa com
de lleona a punt de saltar damunt la presa. Al Joan li fa la sensació que, fins
i tot, li creixen els ullals i les ungles se li esmolen i allarguen. Això, la
seva dolça i pacient mare, imagina’t les altres, que no són de casa.
Abstret amb les seves idees i
vigilant la cua, de sobte nota un fregadís a la part davantera dels pantalons,
allà on... En Joan es fa una mica enrere, però la pressió continua i a més la
noia, de llarga melena negra i rinxolada, que es remou molt sensualment també
ha fet un pas enrere i continua premem amb les rodoneses posteriors al noi, que
comença a notar una contrapressió a davant.
¾
Senyoreta, per favor, em molesta!- retreu amb
veu un xic agre.
La xicota per un instant
sembla afluixar la pressió que les seves dues rodonetes parts exerceixen damunt
del Joan i aquest respira alleujat. Però no, el que fa es girar-se i com que
també és bastant alta plantifica dues poderoses raons damunt el pit i els ulls de
l’esverat noi.
El noi no té ni esmà per
discutir, de tan sorprès, confús i avergonyit que està. A més ha conegut a la
jove, una companya de classe, que ha de reconèixer se la mira sempre molt al
passar pel seu costat.
CONTINUARÀ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada