Pierrot és un personatge de la
Comèdia de l’Art Italiana.
Altres caràcters són don
Pantaleone, Scaramouche, Arlequí, Colombina, Polichinela i més... Cadascú
representa una forma de ser diferent dins les obres teatrals.
Aquí veiem a Pierrot en una posa
que quasi ens retrata la seva filosofia, és com qui porta un lliri a la mà.
Pensatiu, bondadós en demesia
i un xic pàmfil. El quadre, és prou clar, sempre està a la lluna de València, o
no, potser és una lluna veneciana.
Però no us penseu que és un panxa
contenta, feliç dins de la seva infelicitat. No!!! Sinó que quan nota, quasi
sempre massa tard, que li han pres el pèl, aleshores, s’enrabia amb si mateix i
es culpa per la seva innocència.
Els altres sabedors de la seva
ingenuïtat se n’aprofiten una vegada rere l’altre i quan se n’adona fa una gran
rebequeria; això sí, com fan els nens, picant de peus a terra; i es fa la
promesa que no el tornaran a enganyar.
Però la seva forma de ser, un
xic babau i bondadosa, fa que torni i torni. Ja sabeu la frase aquella tan
popular que diu “els homes són els únics
animals que ensopeguen dues vegades en la mateixa pedra”, doncs no, el
Pierrot no en té prou, sinó que cau, cau
i cau i després d’emprenyar-se, maleir a l’engalipador i prometre’s a si mateix
que no l’enredaran més, torna a les mateixes: caure, caure i caure. Què li anem
a fer!! Quan un es cau s’aixeca, és neteja els genolls, es mira les mans, per
si se li han pelat, i continua, molts cops, caient en el mateix parany.
I ara no us queixeu, que he
buscat un Pierrot força bonic, o més aviat bonica. Porta una camisa ampla de
tres quarts de color blanc, les mànigues també són generoses i a davant porta grans
botons negres. El coll és una delícia, gran i amb plecs onejants.
El pantaló també és tot blanc
i ample, no com els de la nostre joventut, els de pota d’elefant que eren
amples de baix i estrets de cos.
Porta un casquet negre,
veritat que li queda graciós? A vegades també porta un barret d’ala alt i punxegut.
La fisonomia és dolça, sempre
va amb la cara pintada de blanc i algun cop li pinten una llàgrima rodolant
d’un del seus ulls. Aquest dibuix ens el mostra amb uns lluminosos ulls,
ametllats i culminats per unes altes celles. Un nas reduït i uns vermells llavis
carnosos.
Calça unes mitges blanques i
unes sabates negres.
Malgrat la seva bellesa el seu
posat és de tristor.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada