Per
quins set sous no para de xerrar la Isabel. Sí, sí, d’enraonar més que un sac
de nous. Ja sé que a aquesta mossa no li puc dir res- Us preguntareu per què i
us ho diré en tota confiança l’estimo. Però ella no para de fer la papallona al
voltant de l’Isidret.
Jo
prefereixo fer els ulls grossos. No vull embolicar la troca. Sé que el camí
s’ha de fer amb tranquil·litat i suaument. No vull fer cap moviment que pugui
donar peu a una espantadissa. Desprès he de cercar el punt d’inflexió per
mostrar-li el meu amor. Mentrestant anar segant l’herba a l’Isidret fins que
faci figa.
No
em cap a la barretina l’amor vers ell
que la noia sembla que té. Si el mosso no s’acaba de veure’s les orelles de
tant cap de suro com és. Jo fa temps hagués caigut al peus de la noia que em té
el cor robat.
Ben
pensat potser el que vol és engelosir-me. Així faci el primer pas i em declari
d’una vegada.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada