La
meva imaginació comença a treballar i treballar. Imagino a la nina dels meus
ulls fornicant amb un homenot. Tanmateix, com si el goril·la de Congo se
n’apoderes i la tractes com una nina de drap. La meva Laia amb un home.
Horrorós! Bestial! Impossible!
En
el punt més alt del paroxisme truco a la meva dona i li explico:
¾
Carla,
la Laia surt amb un noi! I pugem a l’habitació! Tu ho sabies?
¾
Home
Carles! No ho sabia, no! Però, t’estranya? Pensa que el jovent ara va molt
avançat. Ja saben com fer-ho.
¾
Però
la nena, pobre nena, si només té setze anys. És una criatura.
Aleshores,
amb una veu força eixuta, m’ha donat una contesta que m’ha deixat com una pell
de plàtan trepitjada i xafada repetidament.
¾
Quasi
disset! Te’n recordes que jo tenia la mateixa edat quan vaig ser mare. Per què
no m’ho deies llavors. No ho pensaves d’aquesta forma. Més aviat, insisties, i
insisties. Volies fer-ho contínuament. Ai, homenot Carles, com canvien les
coses segons des on les mires.- i va penjar-me el telèfon.
Assegut
al sofà, ja no vaig ni demanar la pizza. No vaig veure el partit de futbol.
Enlloc de la fresca cervesa regalimant escuma, em vaig beure un got gros de
whisky, sense gel. Va ser pitjor el remei que la malaltia. En la pantalla, per
cert apagada, del televisor només veia la meva filla en mil posicions. Després
a un faune que la perseguia o, a vegades era un goril·la o, un ara que s’ha
posat de moda, un vampir. També la veia, amb una panxa immensa que es feia
grossa i grossa, fins que rebentava i omplia la sala d’aigua i entremig sortia
una espècie de granota que em deia: Hola avi! Horrorós! Esquizofrènic!
Paranoic!
Ho
he vist clarament, ha sortit a la meva dona. Que puc fer jo, ara. En un moment
els efluvis del whisky m’han pujat definitivament al cap. Ho he tingut ben
clar, espiaré a la meva filla i quan vegi que puja amb un xicot a l’habitació,
esperaré una estona i quan comenci a escoltar aquells sorolls dels petons,
alguna rialleta joiosa, abans que arribi el so rítmic del llit, pujaré, entraré
i els hi diré senzillament:
¾
Us
he portat un profilàctic perquè hi ha que prendre precaucions. En aquesta casa
de matrimoni, abans d’hora, ja n’ha hagut un.
Després
de deixar damunt la tauleta una caixa sencera de preservatius m’aniré a tirar
al riu o, a pescar. Segons en vingui pel cap.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada