Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 1 d’abril del 2020

UNA VALL DE LLEGENDA. BOLDÍS JUSSÀ. PALLARS SOBIRÀ


Vam visitar Boldís Jussà i en un rètol informatiu a l’entrada del poble vam trobar aquesta llegenda. Malgrat aquest conte o llegenda no va acabar tan bé com el de la “Caputxeta vermella”, ens ha agradat incloure’l en aquesta pàgina

·         Boldís és l’escenari del conte de la “Nena de Boldís”, que s’explicava als nens que no volien creure als pares. El conte explica que una nena de casa Jaume, de Boldís Jussà, malgrat que la seva mare li hagués dit que no sortís fora de casa, va baixar de nit al carrer, llavors un llop se la va emportar amb el morro com si fos un cadell. Com que nevava i no s’hi veia res , els pares van la cridar. Per  on passes,  nena? Filla! I ella va respondre : “Som al prat de Canerilla”.

·         Un cop al prat només van veure les traces damunt la neu i van cridar: Ja venim. Et trobés bé?”. La veu de la nena se sentia lluny, darrera d’una cortina de volves, que deia: Puiem per l’Estergasser ...”. Però cada cop que els pares arribaven a l’indret, el llop i la nena havien canviat de lloc.

·         Els pares la cridaven i la nena responia que és trobaven en un altre lloc i així, pares, nena i llop, van recórrer tots els indrets del terme de Boldís sense trobar-la.

·         I amb la nena i el llop darrera el serrat, vet aquí que el conte s’ha acabat.

Pròleg i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia de l’original: M. Rosa Planell Grau