Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 24 d’abril del 2020

LLIGAR PARAULES

L’exercici era construir un relat breu utilitzant les paraules indicades:

Correcta,  estrictament, alegre, disfressa, ambaixada, avaria, arrencar, Empordà, resplendent, rancor.

L’ambaixada era molt correcta amb el tracte als visitants. Però això sí, controlava el pas de les persones molt estrictament. Cap disfressa, ni cap persona massa alegre, eren admeses al seu interior. Malgrat tot, no se’ls havia de  guardar cap rancor. Ho deixava ben clar un cartell: No es permet l’entrada a persones begudes ni disfressades. El nostre és un país amable, però ser cortès no treu de ser educat, ni valent.

Ho recordo perfectament, quan una vegada vaig anar a conèixer l’Empordà. Una terra resplendent sota el sol de primavera, plena d’alegria i de benestar. Vaig sofrir una avaria al cotxe. A l’arrencar el motor, la bateria va fer “figa” i no hi va haver forma d’engegar-lo, ni empenyent-lo.

Vaig telefonar a l’asseguradora, tal vegada massa content per haver-me enamorat de la terra, del vi i el bon menjar. A l’explicar eufòricament el meu problema una veu em va contestar molt molesta, amb aquestes paraules:

¾     Senyor, moderi el seu enraonar. No estem en cap bullanga popular.

Ves per on,em va donar per riure i em va sortir un petit rot de satisfacció. Immediatament vaig escoltar el clic del telèfon que tancava la conversació.

Miquel Pujol Mur