TERRA BERGUEDANA.
PETJADES GAUDINIANES.
En aquesta ocasió ens van decidir a visitar la Pobla de Lillet i un de molts dels seus atractius que van voler conèixer són els Jardins Artigas o com eren anomenats en la seva idea primigènia el Jardins de ca l’Artigas.
L’a. 1905 Gaudí anar a la Pobla de Lillet amb l’encàrrec
de construir el xalet de Catllaràs, un refugi de muntanya pels enginyers de les
mines de carbó que proveïen a la fàbrica de Ciments Asland, propietat d’Eusebi
Güell.
Aquest ric industrial va ser el principal mecenes de
Gaudí. Durant la seva estança de dos dies s’hostatja a casa de l’industrial
tèxtil Joan Artigas Alart, al costat mateix de la factoria a la vora del riu
Llobregat. Entre la casa i el riu havia un terreny conegut amb el nom de Font de la Magnèsia i l’industrial
aprofita per demanar a Gaudi li donés idees per fer-hi uns jardins. Gaudí que aleshores
construïa al Barri de Gràcia el Parc Güell realitzà un projecte en menor escala
i a més envia paletes que havien treballat en l’edificació del Parc barceloní.
Les similituds d’estil i d’estructura són evidents.
L’aprofitament del material propi de l’entorn i la mostra de la gran
religiositat del mestre també. Les
figures del bou: Sant Lluc, l’àliga: Sant Joan, el lleó: Sant Marc i l’àngel
(actualment desaparegut): Sant Mateu eren col·locades formant una creu.
Altres elements a destacar són la Glorieta en el lloc més
alt i que fa de mirador. La Cova on originalment era la font de la Magnèsia i
on Gaudí utilitza els seus habituals arcs catenaris. La Cascada, una font
d’aigua feta en el típic trencadís gaudinià. El Pont dels Arcs i també el Pont
de l’Arc Coix. Molt llocs per visitar i per treure detalls de la seva
construcció.
En la dècada dels a. 1950, els Artigas van marxar a viure
a Barcelona i el jardins queden abandonats i passen desapercebuts als
investigadors gaudinians fins l’a. 1971 que és confirma “urbi et orbi” l’autoria de Gaudí. Actualment són propietat
municipal i estan oberts al públic. Es celebren vetllades musicals al vespre,
malgrat sigui estiu és prudent portar una petita roba d’abric.
Una de de les moltes perles berguedanes aquesta feta per
la mà humana i el geni d’un artista.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 9 agost 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada