TERRA BERGUEDANA.
PETJADES GAUDINIANES.
Aquest cop seguint el nostre
afany particular de conèixer nous indrets en acostàvem al Xalet de Catllaràs.
Aquesta construcció ha estat
recentment reconeguda com pertanyent al genial arquitecte Gaudí i actualment
encara no hi ha cap document que demostri la seva autoria. La seva primera
referència la trobem en l’informe publicat de l’arquitecte A. Viladevall que en
una conversa amb Domènech Sugranyes Grau (col·laborador de Gaudí a la Sagrada
Família) en que li confirma que Gaudi li havia explicat la seva autoria. Actualment és acceptada inclòs per
especialistes com l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell, titular de la Càtedra Gaudí
de Barcelona.
Des de Falgars seguint uns 6
km. de pista de terra i pedres no recomanable per vehicles baixos vam arribar
davant del xalet tancat i rodejat per una natura exuberant. Ha destacar els
clàssics forma de l’edifici basat en els arcs catenaris propis d’en Gaudí. La
primera impressió no és dolenta més quan t’apropes et donés compte que per ser
una obra d’en Gaudí és desconeguda per la majoria de la gent. Ser llunyana a
Barcelona i enmig del bosc fa que no sigui prou apreciada aquesta joia
gaudiniana.
Les necessitats d’energia per
la producció de ciment a la nova fàbrica de Clot del Moro que estava construint
la Societat Asland d’Eusebi Güell i Bacigalupe ( Comte de Güell) va ser
l’origen de la construcció d’aquesta xalet que va encarregar a Gaudí l’a. 1901.
El motiu va ser per donar
habitatge a tècnics i treballadors de les propers mines de carbó que abastien
els forns de la fàbrica de ciment. La categoria social imperava també en
l’ocupació de les tres plantes.
L’edifici ha sofert múltiples
canvis estructurals i d’utilització en el transcurs dels anys. Ha perdut lla
escala exterior que feia d’element de comunicació entre les tres plantes, la
teulada ha passat de ser de pissarra a una imitació de cartró pedra de color
negre.
L’a. 1932 l’Empresa Asland va
cedir el Xalet a l’Ajuntament de la Pobla de Lillet.
En el meu humil recull de
dades he trobat tanta mena d’informació sobre les diferents reformes que
considero impossible fer una relació detallada en aquesta crònica.
Malgrat tot és una llàstima
que no hagi cap cartell que identifiqui l’autoria de l’obra fins ser a la porta
de la construcció. Segurament els cotxes que han passat mentre fèiem la nostra
visita, algun d’estranger, hagués almenys fet una petita ullada.
Text i recull de dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia actual: M. Rosa
Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada