Les
muntanyes de Catllaràs són encara poc freqüentades, malgrat el dia de la nostra
sortida, deu n’hi do els cotxes que hi vam trobar. Boscos de pins negres i
avets omplen el seus indrets, com també prats i senders. Caminar pel seu entorn
ens sedueix per l’encant de les coses belles i tranqui-les.
Després
de deixar enrere el Santuari de Falgars i el Xalet del Catllaràs continuarem
per la mateixa pista de terra i rocs fins el collet Fred (1458 m.). A la nostra
dreta prenem la desviació, entre arbres de verd clar o fosc segons el sol acarona
les fulles, que ens porta en breus minuts fins la part baixa del Mirador. Hi ha
una zona de picnic bastant oblidada potser la causa és la font què és seca.
Des
d’aquest punt s’aixeca una escala feta en la mateixa terra i amb baranes, llàstima
que quan es van construir no es treballés encara amb fusta tractada. Les
branques de fusta presenten zones corcades i l’escorça salta en tires.
Poc
després érem dalt del mirador artificial (1494 m.) i la visió del Prepirineu i
Pirineu s’obria en ampla panoràmica davant nostre. Girant 360º mateixos
s’albiraven els cims de Taga, Montgrony, Puigmal, Puigllançada, tosa d’Alp,
Moixeró, Cadí, Pedraforca, Gallina Pelada, etc. Rere nostre el Joc de Pilota i la
Moreneta eren llocs amb nom propi.
Un
lloc de grat recordar i una taula d’orientació de ceràmica en bon estat, cosa
molt d’agrair.
No
m’ha estat possible trobar dades de construcció ni el perquè del nom. S’hi ha
algú que pugui pal·liar aquest manca de dades li agrairem per fer-ne esment.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Berga,
16 agost 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada