La masia de Badia també anomenada Abadia apareix
esmentada a partir de la baixa Edat Mitjana com pertanyen al paborde de Palau,
fet que perdurà fins el s. XIII. En un altre capbreu, en aquest cas de bens del
priorat de Lluça de l’a. 1434 hi apareix Abadia superior Sasserra formant part
de la batllia de Relat. En un altre capbreu, en aquest cas de la cambreria de
Santa Maria de l’Estany datats en el S. XIV- XV hi apareixen unes peces de
terra. Segons altres dades la casa passarà a dependre del Monestir de l’Estany
i l’a. 1395 a causa d’un incendi la comunitat va marxar del Monestir durant 41
anys. L’a. 1596 quan es posa en venda la Baronia de Lluçà, els germans Francesc
i Miquel Agulló compren el castell de Lluça i els masos Badia Sobirana i Badia
Jussana, fins aleshores en mans del prior.
És una masia de grans dimensions formada per un
robust volum central de planta rectangular i composada de plata baixa, primer
pis i golfes. Té la teulada de doble vessant en mal estat. Les parets són de
maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i murs eixamplats a la base. En
la façana principal hi predomina una gran portalada adovellada. Al damunt un
gran finestral geminat d’arc lobulat parcialment derruït. A la planta baixa en
la façana nord-est presenta l’accés principal i diverses obertures emmarcades
amb pedra on hi destaca una espitllera. A la façana nord-est a nivell de sota
teulada hi ha un petit sortint de pedra amb una obertura modificada que podria
haver estat un matacà. L’edifici està inclòs en l’Inventari del Patrimoni
Cultural de Sant Feliu de Sasserra.
Parlar
de aquesta masia té un motiu emocional perquè forma part de la meva pròpia
història. Saber d’on venim i quins van ser els nostres ancestres és un petit
desig que a tots ens agrada conèixer.
Aquesta
història familiar difuminada en el temps és remunta a mitjans del segle XIX
quan Fortià Pujol va néixer a Torelló. Així saltant de graó en graó, poc en sabem
de la seva joventut, fins que va casar-se amb Teresa Rosell i va viure a
Folgueroles. Segurament treballava de pagès, tenim cura de ramats o de masover.
Almenys una part dels primers fills són nascuts en aquesta població osonenca.
Amb la seva primera dona la Teresa Rosell va engendrar onze criatures.
Recordo
les paraules de l’avi d’un amic que va néixer en un mas proper i deia: A Badia sempre hi ha una estesa de
bressols. En casa amb moltes boques hi ha molt treball per aconseguir que menjar.
El
treball no mancava des de molt petits amb la gernació de família i més a pagès
s’havia de col·laborar. Uns fills van abandonar el redós familiar i van construir
els seus nius en diferents poblacions de les contrades: Barcelona, Manresa,
Pont de Vilomara, Puig reig, Navàs, Vilada, Sallent, Berga i altres poblacions.
A Sant Feliu i entre parents és parlava com de una carta de naturalesa: és dels Pujol de Badia.
Llastimosament us
estic parlant d’un edifici ruïnós que només Déu sap si no s’esfondrarà i desapareixerà
de la mateixa forma que desapareixem els humans i només la pols i els ossos
mantindran el nostre record.
Acompanyo
aquesta història amb una fotografia de Joan Veiret Amat que va ser metge del
poble i que ens mostra la masia en el primer quart del segle XX.
També de la Cèdula Personal de l’avi Miquel datada l’a. 1889.
Un
bell record de la nostra visita dos cabirols sorpresos saltant àgilment per les
terres i fugint pel proper bosc.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 19 maig 2012.
Berga, 19 maig 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada