SANT JAUME DE FRONTANYÀ. BERGUEDÀ

Aquest petit escrit voldria ser un homenatge a en Faust Guitart Escobet (1919-2008), que em va impressionar fortament per la seva bonhomia i personalitat, malgrat que la nostra coneixença no passés d’uns viatges amb les sortides organitzades pels Amics del Romànic del Berguedà. L’any 1998 l’Ajuntament de Berga li atorgar per votació el Premi de la Cultura Popular. La seva producció fotogràfica, es calcula en unes 18.000 fotografies, va llegar-la a l’Arxiu Comarcal del Berguedà. Va ser durant vuit anys president d’Amics del Romànic del Berguedà.

El 22 d’abril d’enguany en la celebració del XXIV Aniversari d’Amics del Romànic del Berguedà vam visitar un lloc emblemàtic de la nostra terra: Sant Jaume de Frontanyà. En la invitació una fotografia feta per en Faust Guitart Escobet i un text amb una explicació del desenvolupament del monestir. He fet una còpia de la fotografia de mitjans del segle passat on és veu la rectoria edificada al s. XVII i l’acompanyo amb unes d’actuals. Més què res per comparar abans i ara.

També transcric l’explicació de la història del monestir que descriu la invitació. 

El lloc de Frontanyà va ser poblat d’antic i va ser llavors quan es va erigir una petita església preromànica dalt de la cinglera, en un lloc conegut com a Sant Jaume de Frontanyà Vell. 

Al s. XI aquesta església va quedar petita i va ser aleshores quan es va edificar la que ens ha pervingut. Un magnífic exemplar del primer romànic català, a redós de la qual nasqué una canònica regular agustiniana que va allargar la seva existència fins el 1592, quan el papa Climent VIII extingí el monestirs de canonges de Sant Agustí existents a Catalunya. Un any després, el 1593, en crear-se el bisbat de Solsona, Frontanyà passa a ser una possessió seva. 

 L’església és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, amb un transsepte que s’obre a la capçalera amb tres absis semicirculars. El transsepte és cobert amb volta de canó i al creuer s’alça una cúpula vuitavada sobre trompes còniques que, a l’exterior, pren la forma d’un cimbori de dotze costats, únic a Catalunya. La façana de ponent presenta una rica composició: les lesenes formen sis plafons ornamentals amb arcuacions cegues i repartits en dos registres. L’inferior voreja la porta i el superior un gran òcul. Sobre la façana hi havia un petit campanar d’espadanya de dos ulls, substituït posteriorment per l’actual.

Procedeix d’aquesta església una taula pintada a tremp d’ou amb escenes de miracles de Sant Jaume, avui conservada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Descansi en pau en Faust i tots els que estimem aquesta terra berguedana.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia antiga: Faust Guitart Escobet.

Fotografia actual: M. Rosa Planell Grau.

Berga, 24 juny 2012.