Una vegada el gat Amadeu anava
perseguint una mosca, afició prou entretinguda entre els membres de la família
dels fèlids, i va ensopegar-se cara a cara amb un ratolí. Aquest animaló,
l’Innocenci, havia sortit de casa seva seguint el rastre olorós d’un formatge,
sabeu aquells formatges una mica tous, sucosos i que fan aquella olor, quasi
pudor, forta i espessa que s’endinsa als narius amb una sensació agre i picant.
Doncs aquest era el formatge que treia de polleguera a l’Innocenci.
El gat Amadeu es mira a l’espaordit
Innocenci que era encongit en un racó i amb la veu dolça i ensucrada dels gats
quan volen engalipar al pròxim i a més amb un somriure afalagador va dir-li:
¾
Hola,
amic Innocenci, t’estava cercant per jugar a tennis.
El ratolí empassant-se la salivera i veient tots el
camins obstruïts pel cos del gat respongué:
¾
A
sí, jo venia amb la mateixa idea però ves per on jo volia jugar demà. M’he
deixat la raqueta a casa.
¾
No
et preocupis en trobarem una altra. Suposo que no t’importa la marca.
¾
La
marca m’és igual.- Mentrestant mirava dissimuladament per on fugir- Però no em
veig cap per aquí.
¾
Mira
jo en tinc una- contesta el gat i girant-se pren una forquilla gran i lluent.
De sobte fa el gest d’enforquillar al ratolí. Aquest veient-se perdut corre
desesperat sense trobar cap cau per amagar-se.
Només veu un foradet petit rere una
ratonera i s’amaga darrere del parany del gat Amadeu. El gat de primer no el
veu. L’Innocenci sap que els ulls del gat no trigaran a tenir la nineta rodona
i el veurà malgrat la foscor. Ràpidament mou la ratonera encarant-la a la
llarga cua del gat que la mou neguitosament mentre regira en les ombres. Passa
la cua una vegada i res, quasi pica a sobre i res. Finalment al tercer cop quan
el gat va a girar-se a on és el ratolí, salta la trampa i prem la cua felina.
Quin marrameu més esgarrifós trenca el silenci del patí.
La forquilla desnonada de la pressió
de la mà del gat voleia pels aires i cau prop del ratolí. Aquest l’agafa
fortament i comença a burxar l’esquena de l’Amadeu. Aquest miola buscant auxili
fins que una de les voltes el parany salta, no sense quedar-se enganxats uns
quants pèls de la cua del gat. Pobre Amadeu com corre perseguit per l’Innocenci
que quan el punxa va dient.
¾
Toma
ace, toma ace- mentre entremig fa la cantarella de 0-15, 0-30, 0-40, set i joc
0-6.
NO US FIEU MAI DELS QUÈ EN BONES
PARAULES I SOMRIURES AFALAGADORS US VOLEN ENSARRONAR.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 23/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada