Després de donar un tomb guaitant les
diferents parades l’home s’acosta a una d’elles, on una dona atén a les
persones que se interessant per algun llibre. És una dona força eixerida de
mitjana edat, molt cordial amb tothom, i
ell li parla.
¾
Escolti
senyora, veig que té novel·les del Coyote. A quin preu les ven?
¾
A
6 €, i està de sort, perquè les demanen
molt. Hi ha un senyor que vol tenir els
cent noranta-quatre títols de la col·lecció.
La venedora veu al seu davant un home
d’aproximadament la seva mateixa edat, correctament vestit i amb una barba ben
arreglada d’un color negre, tan intens, que segons quins reflexes semblava blavosa.
¾
Veurà
senyora, li demano per fer-me una idea sobre el valor de la biblioteca que el
meu difunt oncle m’ha deixat. Bé, m’ha deixat més aviat molta feina, perquè
haig de buidar el pis i té molts llibres i tots són força vells. Clar, era quasi
centenari quan va morir.
¾
Tants
en tenia. - Pregunta la venedora, veient un bon negoci.
¾
Piles
i piles, si vostè veiés.
¾
Caram,
m’agradaria mirar-los. A vegades es troba algun llibre interessant.
¾
Escolti
perquè no els ve a veure, em sembla una persona força honrada, se’ls mira i em
fa una oferta. Hi ha un llibre que és molt vell, potser té cent vint anys, i el meu oncle, que al cel sigui, l’apreciava
molt, el tenia sempre al seu costat.
La dona se sent interessada, podria fer un
bon negoci, la qual cosa no ocorre cada dia. Queden d’acord per l’endemà
dilluns a les cinc de la tarda en un carrer del proper Poble Sec, darrere El
Molino.
Falta poc per a les cinc i la dona ha
arribat davant de la casa, veu la porta tancada i espera a la persona amb la qual
ha quedat citada. El carrer és estret, no passa gairebé ningú, malgrat al
costat de la porta cau un raig de sol, que tempera el fred de l’ombra, mentre
vigila per quin cantó del carrer vindrà l’home, un calfred li recorre
l’esquena. Per fi, ja ha tombat la cantonada i en un moment és al seu costat.
¾
Bona
tarda, potser he tardat?, dispensi.- Diu donant-li la mà.
¾
No,
és que he arribat una mica d’hora. Pensava que trigaria més, però el metro ha anat molt ràpid.
¾
Bé,
pugem i vostè faci una mirada, mentre busco el llibre que li vaig comentar, Espero
que no la molesti l’olor des que va
morir el meu oncle el pis ha estat tancat, i com que tampoc hi viu cap veí tota
la casa fa ferum a humitat, gas i trastos vells.
Obre la porta del segon pis i l’olor encara
és més forta, més fètida, més l'esperança d'un bon negoci fa que forci les
narius a ignorar la pudor.
¾
Guaiti,
mentre el busco a la cambra del fons.
La dona comença a tafanejar per les
habitacions on hi ha els llibres tant als prestatges com al sòl, Passa d’una
habitació a l’altra i l’olor es fa més forta. Ha arribat davant d’una porta tancada,
agafa el pom li dona una lleugera empenta i l’obre. De moment no hi veu res,
però quan els seus ulls s’acostumen a la foscor, tant el que veu com la sentor
de l’aire reclòs li fan pujar un xiscle coll amunt. Més aquest crit no arriba a
sortir del seus llavis, només li surt sang de la seva boca i d’un fi tall que
rodeja el seu coll. El cos es desploma endavant, mentre el cap amb els ulls
molt oberts rebota a terra.
¾
Per
aquest pis, ja n’hi ha prou.- Diu l’home mentre neteja i embeina la fulla d’una
“katana” curta japonesa. Dins del bany perquè aquesta és l’habitació hi ha els
cossos asseguts de set o vuit dones amb el cap tallat. Els caps són dins de la
banyera.
Talla el tub del gas i obre l’aixeta del
tot. Col·loca al seu costat un despertador preparat amb llumins i un parell més
a diferents punts del pis. Baixa corrents escales avall, tanca la porta amb
força, l’ajusta al màxim i desapareix per la cantonada que baixa al Paral·lel.
TITULARS DE PREMSA.
Ahir es va produir una explosió de gas en
una casa abandonada del Poble Sec. A causa de la gran quantitat de llibres que hi
havia emmagatzemats en els diferents pisos, el foc va tenir una gran virulència.
Els bombers només van poder evitar que el foc passés als habitatges dels
costats i esperar que la casa s’esfondrés per si mateixa. En aquest moments
s’espera que les brases apaivaguin la seva força per mirar si dins les ruïnes hi
ha restes humanes. Els Mossos d’Esquadra han acordonat tot el carrer.
Miquel Pujol Mur