Una joveneta va corrent pel bosc
buscant un lloc on amagar-se dels que la persegueixen i troba una petita
casa, en una clariana rodejada d´arbres, tota bonica i ben pintada. Truca, i la
porta s´obre per sí mateixa i entra corrent. A dins hi ha una taula amb tres
cadires: dues de grans i una de més alta i xica; i és parada amb els plats, gots i coberts, sempre dos jocs per
a grans i un joc per a un petit. També hi ha dos llits grans i un de petit. Tot
és molt net i polit. Es veu que l´habita una feliç parella d´óssos que tenen un
fill petit.
Mentida
podrida! Els óssos no són animals
gregaris, no viuen en família, sinó que són els grans solitaris de la natura.
Tot just es troben en l´època de zel, fan la feina pertinent i cadascú continua
pel seu camí. L´óssa cria els fills fins que creu que ja són suficientment
grans, aleshores els foragita del seu costat i que s´espavilin. En un cau d’óssos
hi ha pèls i puces per tot arreu, per tant d´això de la neteja i pulcritud, res
de res. Perquè dormen la parella d´adults en llits separats, es què tenen alguna
desavinença?
La jove cansada es fica dins del llit petit
i com qe esta molt esgotada pel llarg camí recorregut s´adorm ben aviat. A la poca estona arriben
els óssos, la parella i el petit, i queden esglaiats al veure que ha ocupat
lseva casa. Es miren els uns als altres i fan
carrisquejar les dents. L´adormida desperta de cop i, veient els animals,
agafa un garrot que ha deixat vora del llit i fent tres passades ràpides, els acolloneix
i s´amaguen en un racó de la casa. Vet aquí, que de cop i volta la porta queda oberta de bat a bat, empesa per
una dotzena de nazis que són els que persegueixen a la noia.
Bé, ara us en faré cinc cèntims. El nazis segueixen
la jove ja que els envia l´Opus Dei, perquè és una descendent de Maria
Magdalena( del Codi de Vinci, enteneu) i perquè pensen, a més que els portarà
fins al Sant Grial, la copa del Sant Sopar. Aquell banquet que se celebrà abans
que Jesús aconselles al seu amic Judes, que ja era hora que el lliurés als
sacerdots del Sanedrí ( segons l´Evangeli de Judes Iscariot). Mentre tant, la
noia es defensa amb les arts marcials apreses del seu oncle, en Kung Fu. L´ós
mascle que s´aprofita de l´ocasió per agafar-se a l´óssa per tenir uns petits
entreteniments d´ordre sexual, veu de reüll que entra a la casa el “oberleutenant”
dels teutons i veient-li l´esvàstica que
porta en un braçalet a la màniga, diu:
¾
Redimonis,
si és Luzbel- I traient-se la caputxa hi sorgeix de sota Sant Miquel que salta
directament contra el Senyor del Mal. L´óssa molt empipada perquè no ha arribat
a l´orgasme, també es treu l´embolcall del cap i resulta que és Sant Gabriel, l´altre comendatari
de les forces celestials. Els àngels són representats pictòricament com asexuats.
Quin batibull s´ha armat dins de la casa,
tots lluiten contra tots, la descendent de Maria Magdalena, Sant Miquel, Sant
Gabriel i Sant Rafel, que s´ha tret la disfressa d´ós petit, per un cantó i per
l´altre, Lúcifer, Dràcula que ha resultat ser qui mana els nazis que són dintre
de la caseta, per l´altre bàndol. Pobre llar tot salta pels aires, tot els mobles
a trossos per terra i cada combatent aprofitant-se del pal més gros que pot
agafar per pegar al contrari. Els plats i gots voleien com projectils. Tot es
trenca. Imagineu-se el soroll que fan que arriba a les oïdes d´en Bush i telefona a en Blair i l´hi diu:
¾
Tu
“nano”, aquests deuen de tenir armament nuclear, és qüestió que els envaïm- Hi
envien dos milions de homes armats per acabar la guerra. I això és un fotimer
de cops i empresonaments; s´ametralla i bombardeja a qualsevol. En Bin Laden hi
fica el nas i surt corrent. Va dient:
¾
No
ens fiquem amb aquest merder.
Però això no és tot, de sobte apareixen
tres personatges més que ningú sap d´on han sortit. Un és d´alçada mitjana,
corpulent, amb bigoti gris i cabells blancs. Té els ulls axinats amb grans
bosses a sota i crida amb una veu forta i gruixuda, quasi de taverna.
¾
Ei,
nois que esteu fent, no sabeu que no es pot fer soroll i trencar-ho tot.
De moment sembla que tothom li fa cabal
però, els dos que el segueixen, en la seva presa per ser el primer a passar per
les restes de la porta, li donen una empenta que el fa mig caure de genolls a
terra. La veu del més prim i alt comenta:
¾
“Por
qué hemos de procurar la entente, el buen talante de esta nueva España”
L´altre, el de la barba i l´accent gallec,
encara donant empentes per poder entrar diu:
¾
“A
mí, mis correligionarios, venid que hemos de salvar la España del Cid”
En aquest moment tot s´esvaeix, cobert per
unes boires que canvien de color: gris, blau i rosat. En les bromes es transparenten els nostres personatges que en
les seves lluites, sembla com si fos una dansa que interpreten en un ballet.
Poc a poc, es veu la tènue claredat d´uns fanalets orientals, aquells rodonets
i de colors; hi trobem als nostres ben estimats amics en el Lotus Blau. Just!
El fumador d´opi d´en Tin Tin! Són tots estirats en catifes, fumant-se una pipa
que els porta una geisha i endormiscant-se amb pau.
Ostres! Què he escrit en aquesta narració?
Clar, ara ho veig, m´he quedat fent una becaina veient les noves del Telenoticies
del migdia, i de tot, el conjunt ha sortit aquest conte desgavellat. Vaig a
prendre una dosi de bicarbonat per l´acidesa i una aspirina pel mal de cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada