El
14 d’agost en una de les nostres sortides la Rosa i el Miquel vam decidir
visitar el Mercat Càtar a Castellbó. En teníem coneixement perquè tres anys
abans havíem assistit a la nit càtara on es representa el tràgic moment quan la
Inquisició va cremar (Foc Inquisitorial) el poble en la seva persecució contra l’heretgia.
Llavors
escoltarem un recital de Música Tradicional del Pirineu i seguidament el Grup
de Diables de l’Alt Urgell amb la seva rua van acompanyar als assistents a
l’entrada del poble, davant del pont romànic, des on van veure com el foc anava
pujant pels carrers fins arribar a l’església col·legiata de Santa Maria. A les
dotze de la nit ressaltava en la negror del cel la vermellor del foc, el so de
les campanes, els petards i vertaderament feia la impressió que el poble sencer
era cremat. 
Aquest
cop la nostra visita va ser més festiva. Vam arribar molt d’hora costum força
dolenta, quan trobés que encara no s’han muntat les parades del mercat, però
útil perquè et permet visitar tranquil·lament el poble i perquè no posar-ho
així, clar i català, “tafanejar” les cases, els carrers i carrerons, les
petites places, la col·legiata d’imponent façana i cercar aquell racó
impossible de fotografiar on creus que trobaràs el súmmum de la bellesa.
Malgrat
era aviat havien molts cotxes i havia també muntat un servei per manar on
aparcar-los. Uns prats i les vores de la carretera es van omplir de cotxes i
per sortir va haver més d’un petit col·lapse de circulació. No com a Barcelona,
però donat l’estretor de la carretera, Déu n’hi do.
Finalment
va donar-se per iniciat el Mercat Càtar amb artesans de la vall de Castellbó i
d’arreu del Pirineu. En un grup de parades es feia la demostració d’antics
oficis. També tot un seguit de parades i paradetes de tots aquells formatges i
formatgets, embotits, aquella secallona, aquell espetec i tantes gormanderies
que voldríem provar. I no parlem de les coques, dels pastissos i altres llaminadures
sense fi.
L’animació
al carrer va córrer sota la responsabilitat
de SAC Espectacles. Els seus gags van ser joiosament aplaudits i riguts pel
públic.
Després
de la cercavila i el pregó, va obrir-se l’església col·legiata per veure l’exposició
“Ermengaudus” i “Natura i Cultura de Montferrer i Castellbó”.
Una
nova cita surt d’aquesta visita el proper any hem de veure la representació “El
retaule de Sant Ermengol” a la Seu d’Urgell.
A quarts d’una del migdia va ser el torn de les danses medievals a la plaça gran de Castellbó. Espectacle entretingut i curiós que ens va fer gaudir una llarga estona de la música, dansa i contradansa d’abans.
Nosaltres
vam haver de marxar però a la tarda eren anunciades diferents activitats i
xerrades culturals.
Però
vam sortir contents i esperançats de poder tornar el proper any i fruir dels
actes programats, d’aquesta cultura de tants racons i contrades d’aquesta nostra
admirable terra.
Els
records i les experiències també són una font de la saviesa popular.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada