TERRA BERGUEDANA.
El
dolmen es troba situat a uns 70 metres abans del trencall de Molers, tot
seguint la carretera B-400 (de Guardiola de Berguedà a Gósol), en un camp de
conreu a l'esquerra de la carretera.
El
dolmen és una construcció de
pedra semblant a una gran taula de pedra, pròpia del neolític. La paraula
dolmen ve del bretó, i vol dir precisament "taula de pedra".
El
dolmen de Molers, situat dins el terme municipal de Saldes, és un dels monuments
megalítics més importants dels trobats dins la comarca del Berguedà.
|
Les restes i els materials trobats en les excavacions
dutes a terme daten el dolmen cap a voltants del 1500 ac., dins de l’edat del
bronze mitjà.
|
El
dolmen es format per un gran túmul circular de 20 metres de diàmetre i 2,5
d'alt sobre el qual hi ha disposat una cambra pentagonal de 3,44 metres de
llarg per 1,37 d'ample. Està cobert per una llosa de 2,52 metres de longitud,
per 2,38 d'amplada i 0,62 de gruix mitjà, amb un pes estimar de 8,5 tones. No
hi ha lloses de testera.
El
monument megàlit fou excavat per primera vegada per mossèn Joan Serra Vilaró, en el decurs del estudi
sistemàtic dels dolmens que aquest dugué durant la segona desena del segle XX.
Serra
Vilaró troba una estructura oculta per una densa vegetació, amb la llosa de
coberta partida i desplaçada, i en un pèssim estat de conservació, servint de
suport d'un pal de telefonia de la companyia Telefònica. Es dugué a terme una
primera excavació.
L'any
2002 la Societat d'Arqueologia del Berguedà va tornar a excavar i restaurar el
dolmen sota la direcció de Josep Castany, Lídia Fàbregas i Josep Farguell.
En
l'excavació duta a terme per Serra Vilaró s'hi localitzaren restes humanes, un
anell de bronze, dos ganivets de sílex i alguns fragments ceràmics, un d'ells
era campaniforme pirinenc.
En
la intervenció del any 2002, en la qual es va tornar a excavar la cambra i el
túmul i es troben noves restes: una dena de collaret de mol·lusc, un collaret
d'ambre, material de sílex i quarsites, alguns vasos de ceràmica, fragments de
campaniforme pirinenc, carenats, nanses d'apèndix de botó, així com noves
restes humanes.
Dels
ossos i restes humanes trobades s'hi han trobat 166 peces dentàries que
corresponen a uns vint individus, set dels quals foren infants. Les persones
enterrades en el dolmen podrien ser residents de la zona o bé pastors i
caçadors de pas.
De
l’estudi de les peces dentàries s'ha extrapolat l'edat dels individus enterrats.
Dels 7 infants : n'hi havien dos entre un any i mig a quatre. Un de tres a set,
dos de vora els nou anys, un de 10 a 11 i un de 11 a 12 anys.
La
resta eren individus adults que excepcionalment sobrepassaven els quaranta
anys.
La
dieta d'aquests era una dieta molt abrasiva que desgastava les dents
prematurament. Moltes de les dents mostren bandes de detenció o alentiment del
creixement, causades, probablement, per malalties o períodes de desnutrició.
La
majoria d’aquestes peces es troben al Museu Diocesà de Solsona.
Veure’l
de front amb el Pedraforca com corona és inenarrable.
Text i
recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Berga, 08/12/2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada