LES FITXES DE DOMINÓ.

Les fitxes de dominó són damunt del tauler. El color negre del tapet envolta el cos vermell fosc de les fitxes. L’endevinadora les mou suaument com si no volgués despertar el gat que dorm ajagut en un sofà proper. Els hi dóna una i mil voltes com acaronant-les. No m’ho esperava, creia que normalment eren unes cartes del tarot, però la dona m’ha dit que els temps han canviat i això dels arcans, els penjats, els cavallers i els reis ha passat a la prehistòria. 

Jo monàrquic de sota rel vaig votar espantat de la cadira.

¾    Ostres! Una endevinadora republicana- però calmant el meu espaordiment (havia pagat la sessió per avançat) vaig romandre firmament assegut a la cadira, malgrat una molla sobresortia de l’entapissat.  

Inquiet, la molla em molestava, vaig veure que finalment treia les mans de les fitxes i les posava damunt la falda i creuant els dits va finalment mirar-me fixament als ulls. Va ser una llambregada, una transfiguració total que em va envair fins allò més al fons del pensament. 

Els ulls verds refulgien i s’endinsaven com focus i per un moment em vaig sentir enlluernat. En aquells moments la dona hauria pogut fer-me qualsevol cosa sense que hagués oposat cap resistència. 

Amb veu profunda, com si estigués en estat de trànsit em digué:

¾    Tria dues fitxes i gira-les enmig de la taula. No facis res més. 

Vaig obeir sempre sóc obedient a les paraules de les dones. Em recorden els consell de la meva mare que sempre va aconsellar-me pel meu bé. Altres dones no m’han procurat cap bé, però les paraules dolces sempre m’han influenciat. La veu de la dona, les seves paraules serenes i fermes vam fer-me retrocedir en el temps.

¾    Ostres! Quines fitxes, el doble sis i la doble blanca. Acovardit vaig alçar els ulls cercant la seva mirada i altre vegada vaig ser enlluernat pels seus ulls verds.

Va dir:

¾    El ying i el yang, el tot o tres, déu o dimoni, la llum i la nit. Veiem- apartant les fitxes va triar dues més que va posar girades cap avall i agafant una tercera l’obri, l’ un quatre amb l’un mirant amunt. - El bé i el mal equilibrat, sexualitat més alta de la mitja amb possibilitats de creixement.- Això em posà cofoi. 

Deixa les cinc fitxes damunt la taula i recull totes les altres. Les fitxes em semblen cada cop més grosses com si es reflectís en elles la meva imatge i la visió de la meva vida.

¾    Ara obrim la fitxa de l’amor i gira la quarta deixant-la només girada la d’enmig de les cinc. El dos sis.  Bé, estimaràs encara a moltes persones. Ja només manca obrir la fitxa de la sort, de la fortuna...

¾    I la mort? – pregunto intrigat.

¾    Tot té principi i final, amic. Des del principi del temps els humans neixen, viuen i moren. Sense remordiment ni esperança més tard o més d’hora seguim tots el mateix camí.- Aleshores s’aixeca i fa uns passos cap un domàs situat rere seu.- Espera- em digué. 

Quan el domàs va caure rere la seva esquena vaig quedar-me intranquil, quimerós i semblà com si la molla del seient en punxes. 

Sincerament vaig fugir i en ser fora la posta del sol, els fanalets i l’alegria de la mainada voltant per la fira van fer brollar un sospir del meu interior i vaig recuperar el somriure durant molta estona perdut. 

El món, la fortuna, l’amor el cercaré per mi mateix i em penediré moltes vegades, però no vull viure segons les prediccions d’unes fitxes de dominó. 

Miquel Pujol Mur.

Berga 19/02/2013.