L’home condueix
el cotxe. Vigila aspectant a dreta i esquerra. Va tancat dins l’habitacle com si
fos part de la cuirassa negra d’un vil insecte. El semàfor li cluca l’ull, amb l’amenaça
d’un perill imminent. Ara entra en el cau soterrani, a entaforar el vehicle entre
les ratlles marcades a terra i on hi ha escrit el número que li han assignat i
no precisament el de la matrícula sinó un de diferent.
Tot un món muntat amb
números. Els números de telèfon, de matricula, el del carrer, el de la documentació,
tot són números. I qui és, que li demana el nom. Té un nom no és un número.
Ara corra com una
formiga entremig altres formigues que fan via seguint el mateix camí. La fàbrica
un cúmul de números que fan un treball determinat.
El 679 aquets és el seu
número per fitxar a l’entrada.
Un número que passat a
un ordinador numerari comportarà que a una compte numerada al cap del mes ( 30
dies) un número de diners segons el número d’hores fetes.
Un, dos, fins a
cinc-cents pollets per una remesa per 50 petites caixes. Un, dos, cinc, vint,
fins a 30 dies, altre número, i aquestes gàbies tindran 500 nous habitants. I els
anteriors, i els altres anteriors, fins un nombre incomptable hauran
desaparegut dins les avides boques de altres números humans.
¾ I jo qui sóc?- Es pregunta l’home.
Un número més en un número
indeterminat i numerat dins altres números. No és això té un nom, un cognom i
és una persona, una persona amb les seves idees, compartides tal vegada per altres individus, la seva vitalitat i les seves
necessitats de tot ordre.
No som una realitat
digital, som una realitat humana i personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada